Història de Xixona

Xixona és  municipi de la comarca l’Alacantí, information pills buy information pills enclavada en la província d’Alacant. Té una població de 7400 d’habitants i dista de 26 km. de la capital alacantina i 24 km. de la industrial Alcoi.

El relleu és muntanyós, troche excepte en el sud-oest, help destacant la Penya de Xixona o Penya Migjorn (1226m), la serra de la Carrasqueta (1.131m) i Montagut(1.078m) i Cabeçó d’Or(1.205m).

La part nord del terme municipal és recorreguda per tres torrents: Coscó, Bugaia i Riu de la Torre; estes tres torrenteres s’unixen formant un únic riu al sud de la ciutat. Al sud del terme i d’Oest a Este discorre el riu Montnegre. És per això que Xixona oferix atractives rutes turístiques per als amants del senderisme.

El clima és mediterrani caracteritzat per uns hiverns temperats i uns estius càlids. El màxim de precipitació es produïx a la tardor; mentres que l’estiu presenta una generalitzada absència de pluja.

La vegetació és típicament mediterrània, encara que en les zones muntanyoses, al ser més plujosa, predomina el bosc de carrasques i pins. Mentres que en el sud, al ser més sec, abunden les espècies xeròfiles, que donen al paisatge un aspecte més desèrtic.

Els principals paratges pintorescos són: Pou de la Neu, Font de Vivens, La Sarja, serra de La Carrasqueta i el Barranc de la Llibreria

El terme municipal de Xixona té una extensió de 161’29 km2 , el quint en extensió de la província d’Alacant. Les terres de cultiu representen el 32,4% del total, de les que 4.816 hectàrees estan dedicades al secà i les 493 hectàrees restants al regadiu. El terreny forestal ocupa unes 9.916 hectàrees, el que suposa el 61,5% del terme municipal. Tradicionalment la base econòmica de Xixona ha sigut l’agricultura dedicada al cultiu de cereals. De les xicotetes hortes s’obtenien una interessant producció d’hortalisses de gran fama. No obstant, a mitjan segle XVIII, l’ametler començarà a substituir al cereal com el producte essencial de l’agricultura xixonenca.

En l’actualitat la riquesa de  Xixona es fonamenta en la indústria del torró i del gelat. La fabricació de torró té un origen antiquíssim, però la seua producció a Xixona està documentada des de mitjans del segle XVI. Durant l’Edat Moderna i fins als començaments del present segle la seua importància en l’economia local era molt reduïda al ser simplement una activitat complementària de l’agricultura. Des de començaments d’este segle i, sobretot, des de la dècada dels 40, amb la industrialització de la seua producció, passa a substituir, junt amb el gelat, a l’agricultura com a motor de l’economia. En l’actualitat les fàbriques torroneres s’han agrupat per mitjà de la creació del Consell Regulador de la Denominació Específica Xixona la producció de les quals suposa quasi un 70% del total de la producció nacional.

L’elaboració de begudes fredes es remunta fins a l’edat moderna, com ho demostra l’existència de pous de neu en la Carrasqueta: pou del Surdo, pou del Mas de Sant Ignasi, pou de Dilluns i pou de la Carrasqueta. Les primeres tècniques per a l’elaboració del gelat van ser artesanals amb produccions molt limitades; però el ràpid desenrotllament de la indústria del fred durant el segle XX va permetre al gelat adquirir la importància que hui té. El descobriment de la pasteurització i l’homogeneïtzació permet donar unes notables garanties higièniques als gelats i conservar-los d’una forma més perfecta.

L’estacionalitat de la producció del torró, concentrada en els mesos anteriors a a Nadal, va fer que una gran quantitat de xixonencs es dedicara a l’elaboració artesanal del gelat per tota la geografia espanyola. En l’actualitat són al voltant d’unes 400 famílies les que emigren en la primavera per a desplaçar-se als seus negocis. Este és un sector molt dinàmic i en constant renovació. En la nostra ciutat es troba la seu d’ANHCEA (Associació Empresarial Nacional d’Elaboradors de Gelats i Orxates) i d’ARTGLACE (Confederació d’Associacions de Gelaters Artesans de la Comunitat Europea).

La crisi del torró ha propiciat que s’instal·len noves activitats industrials, de la mà de les multinacionals. Així destaca la fabricació de bolquers i compreses de paper i de productes complementaris de la indústria del gelat.
Xixona és  municipi de la comarca l’Alacantí, information pills buy information pills enclavada en la província d’Alacant. Té una població de 7400 d’habitants i dista de 26 km. de la capital alacantina i 24 km. de la industrial Alcoi.

El relleu és muntanyós, troche excepte en el sud-oest, help destacant la Penya de Xixona o Penya Migjorn (1226m), la serra de la Carrasqueta (1.131m) i Montagut(1.078m) i Cabeçó d’Or(1.205m).

La part nord del terme municipal és recorreguda per tres torrents: Coscó, Bugaia i Riu de la Torre; estes tres torrenteres s’unixen formant un únic riu al sud de la ciutat. Al sud del terme i d’Oest a Este discorre el riu Montnegre. És per això que Xixona oferix atractives rutes turístiques per als amants del senderisme.

El clima és mediterrani caracteritzat per uns hiverns temperats i uns estius càlids. El màxim de precipitació es produïx a la tardor; mentres que l’estiu presenta una generalitzada absència de pluja.

La vegetació és típicament mediterrània, encara que en les zones muntanyoses, al ser més plujosa, predomina el bosc de carrasques i pins. Mentres que en el sud, al ser més sec, abunden les espècies xeròfiles, que donen al paisatge un aspecte més desèrtic.

Els principals paratges pintorescos són: Pou de la Neu, Font de Vivens, La Sarja, serra de La Carrasqueta i el Barranc de la Llibreria

El terme municipal de Xixona té una extensió de 161’29 km2 , el quint en extensió de la província d’Alacant. Les terres de cultiu representen el 32,4% del total, de les que 4.816 hectàrees estan dedicades al secà i les 493 hectàrees restants al regadiu. El terreny forestal ocupa unes 9.916 hectàrees, el que suposa el 61,5% del terme municipal. Tradicionalment la base econòmica de Xixona ha sigut l’agricultura dedicada al cultiu de cereals. De les xicotetes hortes s’obtenien una interessant producció d’hortalisses de gran fama. No obstant, a mitjan segle XVIII, l’ametler començarà a substituir al cereal com el producte essencial de l’agricultura xixonenca.

En l’actualitat la riquesa de  Xixona es fonamenta en la indústria del torró i del gelat. La fabricació de torró té un origen antiquíssim, però la seua producció a Xixona està documentada des de mitjans del segle XVI. Durant l’Edat Moderna i fins als començaments del present segle la seua importància en l’economia local era molt reduïda al ser simplement una activitat complementària de l’agricultura. Des de començaments d’este segle i, sobretot, des de la dècada dels 40, amb la industrialització de la seua producció, passa a substituir, junt amb el gelat, a l’agricultura com a motor de l’economia. En l’actualitat les fàbriques torroneres s’han agrupat per mitjà de la creació del Consell Regulador de la Denominació Específica Xixona la producció de les quals suposa quasi un 70% del total de la producció nacional.

L’elaboració de begudes fredes es remunta fins a l’edat moderna, com ho demostra l’existència de pous de neu en la Carrasqueta: pou del Surdo, pou del Mas de Sant Ignasi, pou de Dilluns i pou de la Carrasqueta. Les primeres tècniques per a l’elaboració del gelat van ser artesanals amb produccions molt limitades; però el ràpid desenrotllament de la indústria del fred durant el segle XX va permetre al gelat adquirir la importància que hui té. El descobriment de la pasteurització i l’homogeneïtzació permet donar unes notables garanties higièniques als gelats i conservar-los d’una forma més perfecta.

L’estacionalitat de la producció del torró, concentrada en els mesos anteriors a a Nadal, va fer que una gran quantitat de xixonencs es dedicara a l’elaboració artesanal del gelat per tota la geografia espanyola. En l’actualitat són al voltant d’unes 400 famílies les que emigren en la primavera per a desplaçar-se als seus negocis. Este és un sector molt dinàmic i en constant renovació. En la nostra ciutat es troba la seu d’ANHCEA (Associació Empresarial Nacional d’Elaboradors de Gelats i Orxates) i d’ARTGLACE (Confederació d’Associacions de Gelaters Artesans de la Comunitat Europea).

La crisi del torró ha propiciat que s’instal·len noves activitats industrials, de la mà de les multinacionals. Així destaca la fabricació de bolquers i compreses de paper i de productes complementaris de la indústria del gelat.
Xixona és  municipi de la comarca l’Alacantí, information pills buy information pills enclavada en la província d’Alacant. Té una població de 7400 d’habitants i dista de 26 km. de la capital alacantina i 24 km. de la industrial Alcoi.

El relleu és muntanyós, troche excepte en el sud-oest, help destacant la Penya de Xixona o Penya Migjorn (1226m), la serra de la Carrasqueta (1.131m) i Montagut(1.078m) i Cabeçó d’Or(1.205m).

La part nord del terme municipal és recorreguda per tres torrents: Coscó, Bugaia i Riu de la Torre; estes tres torrenteres s’unixen formant un únic riu al sud de la ciutat. Al sud del terme i d’Oest a Este discorre el riu Montnegre. És per això que Xixona oferix atractives rutes turístiques per als amants del senderisme.

El clima és mediterrani caracteritzat per uns hiverns temperats i uns estius càlids. El màxim de precipitació es produïx a la tardor; mentres que l’estiu presenta una generalitzada absència de pluja.

La vegetació és típicament mediterrània, encara que en les zones muntanyoses, al ser més plujosa, predomina el bosc de carrasques i pins. Mentres que en el sud, al ser més sec, abunden les espècies xeròfiles, que donen al paisatge un aspecte més desèrtic.

Els principals paratges pintorescos són: Pou de la Neu, Font de Vivens, La Sarja, serra de La Carrasqueta i el Barranc de la Llibreria

El terme municipal de Xixona té una extensió de 161’29 km2 , el quint en extensió de la província d’Alacant. Les terres de cultiu representen el 32,4% del total, de les que 4.816 hectàrees estan dedicades al secà i les 493 hectàrees restants al regadiu. El terreny forestal ocupa unes 9.916 hectàrees, el que suposa el 61,5% del terme municipal. Tradicionalment la base econòmica de Xixona ha sigut l’agricultura dedicada al cultiu de cereals. De les xicotetes hortes s’obtenien una interessant producció d’hortalisses de gran fama. No obstant, a mitjan segle XVIII, l’ametler començarà a substituir al cereal com el producte essencial de l’agricultura xixonenca.

En l’actualitat la riquesa de  Xixona es fonamenta en la indústria del torró i del gelat. La fabricació de torró té un origen antiquíssim, però la seua producció a Xixona està documentada des de mitjans del segle XVI. Durant l’Edat Moderna i fins als començaments del present segle la seua importància en l’economia local era molt reduïda al ser simplement una activitat complementària de l’agricultura. Des de començaments d’este segle i, sobretot, des de la dècada dels 40, amb la industrialització de la seua producció, passa a substituir, junt amb el gelat, a l’agricultura com a motor de l’economia. En l’actualitat les fàbriques torroneres s’han agrupat per mitjà de la creació del Consell Regulador de la Denominació Específica Xixona la producció de les quals suposa quasi un 70% del total de la producció nacional.

L’elaboració de begudes fredes es remunta fins a l’edat moderna, com ho demostra l’existència de pous de neu en la Carrasqueta: pou del Surdo, pou del Mas de Sant Ignasi, pou de Dilluns i pou de la Carrasqueta. Les primeres tècniques per a l’elaboració del gelat van ser artesanals amb produccions molt limitades; però el ràpid desenrotllament de la indústria del fred durant el segle XX va permetre al gelat adquirir la importància que hui té. El descobriment de la pasteurització i l’homogeneïtzació permet donar unes notables garanties higièniques als gelats i conservar-los d’una forma més perfecta.

L’estacionalitat de la producció del torró, concentrada en els mesos anteriors a a Nadal, va fer que una gran quantitat de xixonencs es dedicara a l’elaboració artesanal del gelat per tota la geografia espanyola. En l’actualitat són al voltant d’unes 400 famílies les que emigren en la primavera per a desplaçar-se als seus negocis. Este és un sector molt dinàmic i en constant renovació. En la nostra ciutat es troba la seu d’ANHCEA (Associació Empresarial Nacional d’Elaboradors de Gelats i Orxates) i d’ARTGLACE (Confederació d’Associacions de Gelaters Artesans de la Comunitat Europea).

La crisi del torró ha propiciat que s’instal·len noves activitats industrials, de la mà de les multinacionals. Així destaca la fabricació de bolquers i compreses de paper i de productes complementaris de la indústria del gelat.
Els primers indicis de vida humana en el terme municipal de Xixona es remunten a l’Edat del Bronze (2000-1.300 a JC).

L’època ibèrica marca el cim de l’ocupació del territori en l’Edat Antiga; ressaltant els grans poblats de Santa Bárbara i la Solaneta de Nutxes. Estos poblats es pot datar des del segle IV a JC. al canvi d’era. Però, pill physician si de l’època ibèrica posseïm un gran nombre de restes materials, for sale de la dominació romana només tenim el fragment d’una inscripció funerària del S IdJC

L’actual emplaçament de l’ciutat caldria remuntar-lo a l’època almohade, sales finals del segle XII-començament del segle XIII, sent el nucli originari el castell. La primera menció documental de Xixona apareix en el Tractat d’Almizra el 26 de març de 1244, entre Alfonso X el Savi i Jaume I. En el dit tractat es regulava la frontera entre Castella i Aragó quedant Xixona dins del territori de la Corona d’Aragó. Jaume I, possiblement, la va conquistar en 1245. El 28 d’abril de 1268 se li va concedir el títol de vila reial passant a tindre representants en les Corts del Regne de València.

Des de 1245 i fins a 1304, Xixona va ser límit meridional del Regne de València, fins que en 1296, el rei Jaume II va conquistar la zona Sud de la província d’Alacant.

Durant el segle XV Xixona va ampliar la seua jurisdicció per mitjà de l’adquisició als seus senyors feudals dels llocs d’Ibi i La Torre de les Maçanes. Ibi va romandre davall la jurisdicció de Xixona des de 1420 fins a 1629, mentres que La Torre de les Maçanes ho va fer des de 1472 a 1794.

En 1520, durant la revolta social de les Germanies, va recolzar al bàndol popular agermanats en contraposició al bàndol nobiliari, per la qual cosa un bona nombre de xixonencs va ser ajusticiat.

En la Guerra de Successió, Xixona va recolzar la causa de Felipe V, a causa d’açò la vila i el castell, van ser atacats per les tropes de l’Arxiduc Carlos d’Àustria, que van obligar a rendir-se als assetjats a l’octubre de 1706. No obstant això, 500 hòmens van aconseguir refugiar-se en els muntanyes veïns des d’on van llançar una contraofensiva ajudats per gents de Villena que van acabar reconquistant el castell i la vila.

Esta valerosa acció motive que Felipe V li atorgara, al llarg de 1708, una sèrie de privilegis, entre els que destaquen: la concessió de la mercé d’afegir a les seues Armes una Flor de Lis, el títol de Ciutat, i ser la capital de la Governació de Xixona el que suposava un ascens en la seua condició jurídica, doncs la Vila va passar a ser Ciutat exercint un paper fonamental en la nova demarcació territorial de tot el Regne.

A partir de 1708 Xixona va ser capital del Corregimiento del mateix nom, el qual comprenia a la ciutat de Xixona i les viles de Castalla, Biar, Tibi, Ibi,Onil i Elx i els llocs de La Torre de les Maçanes, Salinas i Beneixama. El corregimiento de Xixona va ser suprimit definitivament en 1833 amb la divisió provincial.