Història de Xixona

Els primers indicis de vida humana en el terme municipal de Xixona es remunten a l’Edat del Bronze (2000-1.300 a JC).

L’època ibèrica marca el cim de l’ocupació del territori en l’Edat Antiga; ressaltant els grans poblats de Santa Bárbara i la Solaneta de Nutxes. Estos poblats es pot datar des del segle IV a JC. al canvi d’era. Però, si de l’època ibèrica posseïm un gran nombre de restes materials, de la dominació romana només tenim el fragment d’una inscripció funerària del S IdJC

L’actual emplaçament de l’ciutat caldria remuntar-lo a l’època almohade, finals del segle XII-començament del segle XIII, sent el nucli originari el castell. La primera menció documental de Xixona apareix en el Tractat d’Almizra el 26 de març de 1244, entre Alfonso X el Savi i Jaume I. En el dit tractat es regulava la frontera entre Castella i Aragó quedant Xixona dins del territori de la Corona d’Aragó. Jaume I, possiblement, la va conquistar en 1245. El 28 d’abril de 1268 se li va concedir el títol de vila reial passant a tindre representants en les Corts del Regne de València.

Des de 1245 i fins a 1304, Xixona va ser límit meridional del Regne de València, fins que en 1296, el rei Jaume II va conquistar la zona Sud de la província d’Alacant.

Durant el segle XV Xixona va ampliar la seua jurisdicció per mitjà de l’adquisició als seus senyors feudals dels llocs d’Ibi i La Torre de les Maçanes. Ibi va romandre davall la jurisdicció de Xixona des de 1420 fins a 1629, mentres que La Torre de les Maçanes ho va fer des de 1472 a 1794.

En 1520, durant la revolta social de les Germanies, va recolzar al bàndol popular agermanats en contraposició al bàndol nobiliari, per la qual cosa un bona nombre de xixonencs va ser ajusticiat.

En la Guerra de Successió, Xixona va recolzar la causa de Felipe V, a causa d’açò la vila i el castell, van ser atacats per les tropes de l’Arxiduc Carlos d’Àustria, que van obligar a rendir-se als assetjats a l’octubre de 1706. No obstant això, 500 hòmens van aconseguir refugiar-se en els muntanyes veïns des d’on van llançar una contraofensiva ajudats per gents de Villena que van acabar reconquistant el castell i la vila.

Esta valerosa acció motive que Felipe V li atorgara, al llarg de 1708, una sèrie de privilegis, entre els que destaquen: la concessió de la mercé d’afegir a les seues Armes una Flor de Lis, el títol de Ciutat, i ser la capital de la Governació de Xixona el que suposava un ascens en la seua condició jurídica, doncs la Vila va passar a ser Ciutat exercint un paper fonamental en la nova demarcació territorial de tot el Regne.

A partir de 1708 Xixona va ser capital del Corregimiento del mateix nom, el qual comprenia a la ciutat de Xixona i les viles de Castalla, Biar, Tibi, Ibi,Onil i Elx i els llocs de La Torre de les Maçanes, Salinas i Beneixama. El corregimiento de Xixona va ser suprimit definitivament en 1833 amb la divisió provincial.