Cultura xixonenca

Totes les cultures que han passat per Xixona han deixat la seua empremta en una sèrie de monuments artístics que encara són visibles. El castell constituïx una mostra palpable de la cultura àrab, del que destaca la Torre Grossa, mostra evident de l’art almohade. L’Edat Mitjana està perfectament representada en el seu nucli antic, els carrers del qual retorçudes i estretes ens traslladen a la Xixona del segle XIV. D’esta època sobreïx l’Església Vella, construïda en honor de Santa Maria, possiblement a mitjan segle XIII, pertanyent a un estil artístic de transició al gòtic valencià

L’Edat Moderna també té els seus edificis representatius: l’Església Parroquial edificada entre finals del segle XVI i inicis del segle XVII i de clar estil renaixentista. Està dedicada a Ntra. Senyora De l’Assumpció, el convent de La Mare de Déu de Loreto, del que la seua església pertany a l’estil barroc i la seua capella, classificada com a neoclàssica i construïda en 1758.

Durant estes dos èpoques la ciutat de Xixona estava completament rodejada de muralles, accedint-se a ella a través dels seus portals: Vila, València, Raval, Tibi Castillo, Caloquia i de la Font.

L’avinguda de la Constitució presenta evidents mostres de l’art de començaments del segle XX.

 

A Xixona es conserven dos romerias o porrats: el de Sant Antoni, el 17 de gener, que té lloc en l’ermita d’este sant situada en el camí d’Alcoi i el de la Candelera, el 2 de febrer, que se celebra en l’ermita de Sant Sebastià, a l’eixida de la població en direcció a Alacant. En estes festivitats els xixonencs es desplacen a les ermites per a sentir missa i passar un dia de festa. Hi ha el costum de comprar el ric torró de cacauet i el terronico, torrons elaborats exprofés per a estes celebracions, a més d’una selecció de fruits secs que els hòmens regalaven, en senyal d’amor, a la seua enamorada.

El 20 de gener es commemora la festivitat de Sant Sebastià, copatrono de la ciutat. Tradicionalment al caure la vesprada els mossos de la localitat treien el sant en processó.

Atés que els elaboradors de gelat artesà no poden participar en les festes patronals de la ciutat a realitzar a l’agost, des de 1978 vénen celebrant ,amb indubtable èxit, les festes de Moros i Cristians en la segona quinzena de febrer. Entre tots els seus actes destaca l’ofrena Floral a La Mare de Déu De l’Assumpció en què les dones van abillades cada una amb el trage típic de la població en què tenen els seus negocis.

La Setmana Santa, lluny del barroquisme andalús, ressalta per la seua austeritat i bellesa incomparable. Les principals processons són: la de Jesús Natzaré del Dijous Sant, la del Silenci del Divendres Sant i la del Vaig trobar del Domingo de Resurrecció. La Pasqua de Resurrecció, la commemoren els xixonencs desplaçant-se al camp on mengen la tradicional mona i volen el catxerulo.

Encara que s’estan perdent encara perduren algunes festes de carrer, com les festes del Barri Sagrada Família i Segorb, i les del Barri Almarx. Però la de major tradició era l’Huitava del Corpus. En ella els veïns adornen els carrers per mitjà de la roba més íntima de la llar i penjaven a les portes de les cases els monots, o ninos que caracteritzaven als veïns.

Coincidint amb l’arribada del solstici d’estiu, la nit de Sant Joan, 23 al 24 de juny, els xiquets de Xixona encenen fogueres.

En la segona mitat del mes d’agost els xixonencs celebren les seues festes de Moros i Cristians dedicades als patrons de la ciutat, Sant Sebastià i Sant Bartomeu. La trilogia festera se celebra el cap de setmana més pròxim a la festivitat de Sant Bartomeu (24 d’agost). Estes festes estan documentades des de mitjans del segle XVIII. L’acte emblemàtic que diferencia nostres festes de Moros i Cristians de qualsevol altra és el “Juí Sumaríssim del Moro Traïdor”. Este acte se celebra en el matí del tercer dia de les festes de Moros i Cristians. En ell es jutja a un moro groc que per amor va vendre als seus germans al cristià. Capturat pels seus companys és jutjat i afusellat, procedint-se al seu enterrament en què participa tot el bàndol moro. Durant el juí tant el fiscal com l’advocat defensor exposen les seues consideracions en un to humorístic, introduint en els seus textos els principals esdeveniments ocorreguts en la ciutat durant eixe any.

Durant el primer diumenge del mes d’octubre se celebra la Festa de la Verema. Els xixonencs es traslladen al Mas de Tomaquera, en la partida d’Abió per a elegir a la Reina i Dames d’Honor que seran les encarregades de donar l’orde de l’inici de la verema.

Nadal en el bressol del torró té un sabor especial. Té el seu preàmbul amb la festa de la Inmaculada, en la que quatre parelles de jóvens adolescents, vestides amb el trage tradicional de xixonenca, visiten totes les cases per a demanar almoina per a l’Asil local. En la Nit de Nadal els xiquets de Xixona recorrien els seus carrers amb els aixames (espècie de torxa) que encenien i giraven amb especial gràcia, demanant les estrenes.

 

CALENDARI FESTIU

Mes Dies Nombre Tipus
Gener 5 Cavalcada dels Reis Mags Nacional
Gener Cap de setmana més pròxim al 17 Porrat de Sant Antoni Romeria
Gener 20 Sant Sebastià Local
Gener Quart cap de setmana Dia del Senyal dels Festes dels Geladors Moros i

Cristians

Febrer Cap de setmana més pròxim al 2 Porrat de la Candelera i Sant Sebastià Romeria
Febrer 21, 22 i 23 Festes dels Geladors: Moros i Cristians Moros i

Cristians

Febrer 28 Mig Any Festes patronals de Moros i Cristians Moros i

Cristians

Març 6 Carnestoltes (*) Carnestoltes
Abril 8 a 12 Setmana Santa (*)

 

Nacional
Juny 24 Nit de Sant Joan Festa popular
Juliol 24 El Senyal Festes patronals de Moros i Cristians Moros

i Cristians

Agost 21, 22 i 23 Festes Patronals de Moros i Cristians Moros i

Cristians

Octubre 9 Festa de la Comunitat Valenciana Autonòmica
Octubre Diumenge més pròxim al 12 Festa de la Verema Festa popular
Novembre 1 Tots Sants (Tots Sants) Nacional
Novembre Cap de setmana més pròxim al 22 Santa Cecília Festa popular
Desembre 8 Els arrecabadores

(Inmaculada Concepció)

Nacional
Desembre 24-31 Els aixames Tradició popular

 

La cuina i rebosteria xixonenca és rica i variada. Entre els plats propis de la ciutat, tots ells de tradició rural, destaquen: llegum, pericana, borreta i el popular giraboix, així diu un dita popular: Si la Reina sabera/el que és giraboix /a Xixona vindria/ a llepar el boix. Entre la nombrosa rebosteria sobreïxen: doblaes, paracotes, tortà i els famosos torrons.

Mostra de la seua cultura són: la seua banda de música (Agrupació Artístic Musical El Treball) que va obtindre en 1987 el primer premi del IX Certamen Regional de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana (3a categoria). L’escola d’educands de la banda de música, amb més de cent alumnes, assegura el futur d’esta activitat. La colla de dolçainers i tabaleters Els Arreplegats des de 1994 s’està dedicant a recuperar la música tradicional valenciana. En 1985 es va crear la Biblioteca Pública Municipal Fernando Galiana. L’arxiu històric municipal destaca a més de pels seus importants documents per comptar amb un arxiu de protocols notarials amb escriptures des del segle XV. El grup de Cors i Danses de Xixona, des de fa ja més de cinquanta anys, s’encarrega d’arreplegar i difondre el folklore tradicional de la nostra ciutat.

En la Casa de Cultura municipal s’impartixen classes de ceràmica, ball i educació per a persones adultes, organitzant-se també una intensa programació cultural.

El museu del torró de l’empresa Juan Antonio Sirvent Selfa ens permet conéixer els orígens d’esta indústria i vore el sistema de producció del torró per mitjà d’una xicoteta visita a la fàbrica.