Marrocs

HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, salve on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, viagra 100mg el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.

 
HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, salve on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, viagra 100mg el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.

 
Esta és una filà derivada dels Asturianos, pharmacy que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, ed data en què les festes se celebren el 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, salve on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, viagra 100mg el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.

 
Esta és una filà derivada dels Asturianos, pharmacy que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, ed data en què les festes se celebren el 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
Esta és una filà derivada dels Asturianos, approved que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, unhealthy data en què les festes se celebren el 31 d’agost, adiposity 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, salve on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, viagra 100mg el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.

 
Esta és una filà derivada dels Asturianos, pharmacy que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, ed data en què les festes se celebren el 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
Esta és una filà derivada dels Asturianos, approved que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, unhealthy data en què les festes se celebren el 31 d’agost, adiposity 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, more about i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, medical respectivament, site Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, salve on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, viagra 100mg el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.

 
Esta és una filà derivada dels Asturianos, pharmacy que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, ed data en què les festes se celebren el 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
Esta és una filà derivada dels Asturianos, approved que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, unhealthy data en què les festes se celebren el 31 d’agost, adiposity 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, more about i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, medical respectivament, site Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, site i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, respectivament, Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, salve on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, viagra 100mg el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.

 
Esta és una filà derivada dels Asturianos, pharmacy que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, ed data en què les festes se celebren el 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
Esta és una filà derivada dels Asturianos, approved que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, unhealthy data en què les festes se celebren el 31 d’agost, adiposity 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, more about i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, medical respectivament, site Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, site i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, respectivament, Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

 

És la més antiga, search com així ho demostren els seus estatuts de 1871. Això no obstant, viagra 40mg van desaparèixer a principis del segle XX. Esta filà reapareix el 1935, quan un grup de festers de l’agrupació musical La Independiente decideixen restituir-la.

 

VESTIT

 

La seua indumentària primitiva era bastant peculiar: els hòmens, amb trages de mariners americans adquirits a l’arsenal de Cartagena, i les cantineres (denominació que reben les dones que ixen a festes) amb vestimenta de hawaiana. En aquells temps eren coneguts com La Boteta.

 

El seu trage actual –pirata bucaner- no és l’originari. Deriva d’uns trages de bucaners improvisats, que consistien en un mocador al cap, un pegat en l’ull i una camisa de color viu amb les mànegues esgarrades i una calavera pintada en l’esquena. Es complementa amb pantalons negres, botes d’aigua, collars i arracades. El trage oficial consta de pantaló setí color roig, brusa negra amb brodats, jupetí blanc, cinturó de cuiro, mocador roig i botes negres amb la part de dalt ribetejada amb tela blanca. A més del trage pirata poden adoptar el vestit de mariner: pantalons blancs, sabates blanques, camisa a ratlles horitzontals blaves i blanques i fes de mariner.

 

KÀBILA

 

Des de 1999 posseeixen kàbila pròpia situada al carrer València, número 5. Curiosament esta kàbila està pegada a la kàbila de la filà La Canyeta.

 

COMPONENTS

 

Són aproximadament 100 components.

 

CURIOSITATS

 

El segon dia de la trilogia festera representen enfront del castell l’Ambaixada Pirata. Este acte consisteix en una dissertació a les portes de la fortalesa amb la finalitat d’aliar-se amb els cristians. Ressalta per la seua fraseologia original i el seu to humorístic.

 

Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, salve on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, viagra 100mg el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.

 
Esta és una filà derivada dels Asturianos, pharmacy que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, ed data en què les festes se celebren el 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
Esta és una filà derivada dels Asturianos, approved que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, unhealthy data en què les festes se celebren el 31 d’agost, adiposity 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, more about i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, medical respectivament, site Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, site i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, respectivament, Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

 

És la més antiga, search com així ho demostren els seus estatuts de 1871. Això no obstant, viagra 40mg van desaparèixer a principis del segle XX. Esta filà reapareix el 1935, quan un grup de festers de l’agrupació musical La Independiente decideixen restituir-la.

 

VESTIT

 

La seua indumentària primitiva era bastant peculiar: els hòmens, amb trages de mariners americans adquirits a l’arsenal de Cartagena, i les cantineres (denominació que reben les dones que ixen a festes) amb vestimenta de hawaiana. En aquells temps eren coneguts com La Boteta.

 

El seu trage actual –pirata bucaner- no és l’originari. Deriva d’uns trages de bucaners improvisats, que consistien en un mocador al cap, un pegat en l’ull i una camisa de color viu amb les mànegues esgarrades i una calavera pintada en l’esquena. Es complementa amb pantalons negres, botes d’aigua, collars i arracades. El trage oficial consta de pantaló setí color roig, brusa negra amb brodats, jupetí blanc, cinturó de cuiro, mocador roig i botes negres amb la part de dalt ribetejada amb tela blanca. A més del trage pirata poden adoptar el vestit de mariner: pantalons blancs, sabates blanques, camisa a ratlles horitzontals blaves i blanques i fes de mariner.

 

KÀBILA

 

Des de 1999 posseeixen kàbila pròpia situada al carrer València, número 5. Curiosament esta kàbila està pegada a la kàbila de la filà La Canyeta.

 

COMPONENTS

 

Són aproximadament 100 components.

 

CURIOSITATS

 

El segon dia de la trilogia festera representen enfront del castell l’Ambaixada Pirata. Este acte consisteix en una dissertació a les portes de la fortalesa amb la finalitat d’aliar-se amb els cristians. Ressalta per la seua fraseologia original i el seu to humorístic.

 

Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

 

És la més antiga, diagnosis com així ho demostren els seus estatuts de 1871. Això no obstant, van desaparèixer a principis del segle XX. Esta filà reapareix el 1935, quan un grup de festers de l’agrupació musical La Independiente decideixen restituir-la.

 

VESTIT

 

La seua indumentària primitiva era bastant peculiar: els hòmens, amb trages de mariners americans adquirits a l’arsenal de Cartagena, i les cantineres (denominació que reben les dones que ixen a festes) amb vestimenta de hawaiana. En aquells temps eren coneguts com La Boteta.

 

El seu trage actual –pirata bucaner- no és l’originari. Deriva d’uns trages de bucaners improvisats, que consistien en un mocador al cap, un pegat en l’ull i una camisa de color viu amb les mànegues esgarrades i una calavera pintada en l’esquena. Es complementa amb pantalons negres, botes d’aigua, collars i arracades. El trage oficial consta de pantaló setí color roig, brusa negra amb brodats, jupetí blanc, cinturó de cuiro, mocador roig i botes negres amb la part de dalt ribetejada amb tela blanca. A més del trage pirata poden adoptar el vestit de mariner: pantalons blancs, sabates blanques, camisa a ratlles horitzontals blaves i blanques i fes de mariner.

 

KÀBILA

 

Des de 1999 posseeixen kàbila pròpia situada al carrer València, número 5. Curiosament esta kàbila està pegada a la kàbila de la filà La Canyeta.

 

COMPONENTS

 

Són aproximadament 100 components.

 

CURIOSITATS

 

El segon dia de la trilogia festera representen enfront del castell l’Ambaixada Pirata. Este acte consisteix en una dissertació a les portes de la fortalesa amb la finalitat d’aliar-se amb els cristians. Ressalta per la seua fraseologia original i el seu to humorístic.

 

Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, salve on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, viagra 100mg el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.

 
Esta és una filà derivada dels Asturianos, pharmacy que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, ed data en què les festes se celebren el 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
Esta és una filà derivada dels Asturianos, approved que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, unhealthy data en què les festes se celebren el 31 d’agost, adiposity 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, more about i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, medical respectivament, site Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

 

Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, site i en 1973 van aparèixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, respectivament, Rafael Zaragoza i Fernando Candela.

 

 

VESTIT

 

El primer vestit va ser dissenyat per José Eduardo López Mira -Pepito Fajardo-, format per túnica negra amb l’escut de Xixona al pit, malles platejades a les cames, braços i caputxa, i elm de metall amb dues plomes blaves. Les botes són platejades amb la creu cristiana de color negra al llarg de la bota i capa de vellut vermell i l’interior blau. També porten maneguíns de metall amb la creu cristiana gravada.

El nou vestit oficial és dissenat per Lluís Mira, Melilla, amb els arrengaments de Jesús Carreño i Francisco Mira, on la túnica és de color blava.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l’entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973.

 

COMPONENTS

Al voltant de 50 components.

 

CURIOSITATS

 

Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa.

 

Junt amb els Pirates-Marinos i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s’avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més.

 

Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S’han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà.
HISTÒRIA

 

És la més antiga, search com així ho demostren els seus estatuts de 1871. Això no obstant, viagra 40mg van desaparèixer a principis del segle XX. Esta filà reapareix el 1935, quan un grup de festers de l’agrupació musical La Independiente decideixen restituir-la.

 

VESTIT

 

La seua indumentària primitiva era bastant peculiar: els hòmens, amb trages de mariners americans adquirits a l’arsenal de Cartagena, i les cantineres (denominació que reben les dones que ixen a festes) amb vestimenta de hawaiana. En aquells temps eren coneguts com La Boteta.

 

El seu trage actual –pirata bucaner- no és l’originari. Deriva d’uns trages de bucaners improvisats, que consistien en un mocador al cap, un pegat en l’ull i una camisa de color viu amb les mànegues esgarrades i una calavera pintada en l’esquena. Es complementa amb pantalons negres, botes d’aigua, collars i arracades. El trage oficial consta de pantaló setí color roig, brusa negra amb brodats, jupetí blanc, cinturó de cuiro, mocador roig i botes negres amb la part de dalt ribetejada amb tela blanca. A més del trage pirata poden adoptar el vestit de mariner: pantalons blancs, sabates blanques, camisa a ratlles horitzontals blaves i blanques i fes de mariner.

 

KÀBILA

 

Des de 1999 posseeixen kàbila pròpia situada al carrer València, número 5. Curiosament esta kàbila està pegada a la kàbila de la filà La Canyeta.

 

COMPONENTS

 

Són aproximadament 100 components.

 

CURIOSITATS

 

El segon dia de la trilogia festera representen enfront del castell l’Ambaixada Pirata. Este acte consisteix en una dissertació a les portes de la fortalesa amb la finalitat d’aliar-se amb els cristians. Ressalta per la seua fraseologia original i el seu to humorístic.

 

Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

 

És la més antiga, diagnosis com així ho demostren els seus estatuts de 1871. Això no obstant, van desaparèixer a principis del segle XX. Esta filà reapareix el 1935, quan un grup de festers de l’agrupació musical La Independiente decideixen restituir-la.

 

VESTIT

 

La seua indumentària primitiva era bastant peculiar: els hòmens, amb trages de mariners americans adquirits a l’arsenal de Cartagena, i les cantineres (denominació que reben les dones que ixen a festes) amb vestimenta de hawaiana. En aquells temps eren coneguts com La Boteta.

 

El seu trage actual –pirata bucaner- no és l’originari. Deriva d’uns trages de bucaners improvisats, que consistien en un mocador al cap, un pegat en l’ull i una camisa de color viu amb les mànegues esgarrades i una calavera pintada en l’esquena. Es complementa amb pantalons negres, botes d’aigua, collars i arracades. El trage oficial consta de pantaló setí color roig, brusa negra amb brodats, jupetí blanc, cinturó de cuiro, mocador roig i botes negres amb la part de dalt ribetejada amb tela blanca. A més del trage pirata poden adoptar el vestit de mariner: pantalons blancs, sabates blanques, camisa a ratlles horitzontals blaves i blanques i fes de mariner.

 

KÀBILA

 

Des de 1999 posseeixen kàbila pròpia situada al carrer València, número 5. Curiosament esta kàbila està pegada a la kàbila de la filà La Canyeta.

 

COMPONENTS

 

Són aproximadament 100 components.

 

CURIOSITATS

 

El segon dia de la trilogia festera representen enfront del castell l’Ambaixada Pirata. Este acte consisteix en una dissertació a les portes de la fortalesa amb la finalitat d’aliar-se amb els cristians. Ressalta per la seua fraseologia original i el seu to humorístic.

 

Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

 

La seua fundació data segurament de principis del segle XX. Se sap que van substituir a una altra filà del ban moro que va desaparèixer i va deixar el seu lloc als Marrocs.

 

VESTIT

 

La indumentària és nord africana: pantalons bombatxos de tela adomassada de color ocre per davall del genoll, sick camisa de mànega llarga de cotó color marró, information pills faixa blava amb una borla roja, shop jupetí roig amb diversos brodats, capa curta de setí blanca amb mànegues i caputxa, el turbant frunzit de setí blanc que acaba amb un ou de metall banyat en or, collar de mitges llunes i maneguins de metall banyats en or, babutxes roges amb una mitja lluna de color groc.

 

KÀBILA

 

Va ser la primera filà que va adquirir una kàbila pròpia, que fou inaugurada el 24 de juliol de 1976, situada al carrer Ausiàs Carbonell, núm. 8.

 

COMPONENTS

 

Uns 120 components sent la major filà del bàndol moro.

 

CURIOSITATS

 

El 1928 van ser els primers a traure una esquadra d’esclaus: faldeta a tires, descalços i unes enormes porres. El 1975, van celebrar a Xixona el Mig Any, acte al qual van anar agregant-se la resta de les filaes. També van ser els primers a traure en l’acte de l’Entrà un boato. Com a fet curiós, cal destacar que quan baixen per l’antiga presó canten el seu himne: Ja baixa la Marroquia.

 

Són els encarregats de conduir el moro traïdor de la presó al castell i de soterrar-lo una vegada acabat el juí, acte que aprofiten per a plorar al mort que és traslladat en llitera.

 

La marxa mora Seyer del compositor Xixonenc Adan Bernabeu Garcia, dedicada a la seua cosina Reyes Miquel Bernabeu l’any que va ser, junt a l’esquadra ”Atreyas” capitanes de filà l’any 2009.