La Canyeta

Esta és una filà derivada dels Asturianos, que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, data en què les festes se celebren el 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans.

 

L’any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l’origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d’una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d’aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes.

 

A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l’Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant.

 

VESTIT

 

Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d’Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla.

 

Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l’interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

 

Uns 120 components, són la filà cristiana més nombrosa.

 

CURIOSITATS

 

Com a dada curiosa, l’himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l’acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem.

 

Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambientar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l’aire lliure.

 

La marxa cristiana del compositor de Muro, José Rafael Pascual-Vilaplana, Isfanáj, va ser un encàrrec de la Filà “La Canyeta” de Xixona, per dedicar-la a Jaime i Natxo López, Capitans Cristians 2008.