Kaimans

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

A l’Assamblea que va tenir lloc el 04 d’abril de 2014 es va reajustar el calendari fester del present any.

 
Els actes quedaran de la següent manera:

 
– DIA DEL SENYAL: 26 Juliol (no apareix al calendari, rx
però evidentment, there
sí tenim dia del Senyal)
– SOPARETS: 2, 9 i 16 d’agost
– APLEC DE COLLES I CORREFOC: 8 d’agost
– PRESENTACIÓ DE CÀRRECS: 14 d’agost
– NIT DEL SOPARET: 22 d’agost
– TRILOGIA FESTERA: 23, 24 i 25 d’agost

calendari-festes-2014-xixona
NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

A l’Assamblea que va tenir lloc el 04 d’abril de 2014 es va reajustar el calendari fester del present any.

 
Els actes quedaran de la següent manera:

 
– DIA DEL SENYAL: 26 Juliol (no apareix al calendari, rx
però evidentment, there
sí tenim dia del Senyal)
– SOPARETS: 2, 9 i 16 d’agost
– APLEC DE COLLES I CORREFOC: 8 d’agost
– PRESENTACIÓ DE CÀRRECS: 14 d’agost
– NIT DEL SOPARET: 22 d’agost
– TRILOGIA FESTERA: 23, 24 i 25 d’agost

calendari-festes-2014-xixona
HISTÒRIA

 

La seua fundació data segurament de principis del segle XX. Se sap que van substituir a una altra filà del ban moro que va desaparèixer i va deixar el seu lloc als Marrocs.

 

VESTIT

 

La indumentària és nord africana: pantalons bombatxos de tela adomassada de color ocre per davall del genoll, pill camisa de mànega llarga de cotó color marró, advice faixa blava amb una borla roja, prescription jupetí roig amb diversos brodats, capa curta de setí blanca amb mànegues i caputxa, el turbant frunzit de setí blanc que acaba amb un ou de metall banyat en or, collar de mitges llunes i maneguins de metall banyats en or, babutxes roges amb una mitja lluna de color groc.

 

KÀBILA

 

Va ser la primera filà que va adquirir una kàbila pròpia, que fou inaugurada el 24 de juliol de 1976, situada al carrer Ausiàs Carbonell, núm. 8.

 

COMPONENTS

 

Uns 120 components sent la major filà del bàndol moro.

 

CURIOSITATS

 

El 1928 van ser els primers a traure una esquadra d’esclaus: faldeta a tires, descalços i unes enormes porres. El 1975, van celebrar a Xixona el Mig Any, acte al qual van anar agregant-se la resta de les filaes. També van ser els primers a traure en l’acte de l’Entrà un boato. Com a fet curiós, cal destacar que quan baixen per l’antiga presó canten el seu himne: Ja baixa la Marroquia.

 

Són els encarregats de conduir el moro traïdor de la presó al castell i de soterrar-lo una vegada acabat el juí, acte que aprofiten per a plorar al mort que és traslladat en llitera.

 

La marxa mora Seyer del compositor Xixonenc Adan Bernabeu Garcia, dedicada a la seua cosina Reyes Miquel Bernabeu l’any que va ser, junt a l’esquadra ”Atreyas” capitanes de filà l’any 2009.

/p> ?pc?Jormal>Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

A l’Assamblea que va tenir lloc el 04 d’abril de 2014 es va reajustar el calendari fester del present any.

 
Els actes quedaran de la següent manera:

 
– DIA DEL SENYAL: 26 Juliol (no apareix al calendari, rx
però evidentment, there
sí tenim dia del Senyal)
– SOPARETS: 2, 9 i 16 d’agost
– APLEC DE COLLES I CORREFOC: 8 d’agost
– PRESENTACIÓ DE CÀRRECS: 14 d’agost
– NIT DEL SOPARET: 22 d’agost
– TRILOGIA FESTERA: 23, 24 i 25 d’agost

calendari-festes-2014-xixona
HISTÒRIA

 

La seua fundació data segurament de principis del segle XX. Se sap que van substituir a una altra filà del ban moro que va desaparèixer i va deixar el seu lloc als Marrocs.

 

VESTIT

 

La indumentària és nord africana: pantalons bombatxos de tela adomassada de color ocre per davall del genoll, pill camisa de mànega llarga de cotó color marró, advice faixa blava amb una borla roja, prescription jupetí roig amb diversos brodats, capa curta de setí blanca amb mànegues i caputxa, el turbant frunzit de setí blanc que acaba amb un ou de metall banyat en or, collar de mitges llunes i maneguins de metall banyats en or, babutxes roges amb una mitja lluna de color groc.

 

KÀBILA

 

Va ser la primera filà que va adquirir una kàbila pròpia, que fou inaugurada el 24 de juliol de 1976, situada al carrer Ausiàs Carbonell, núm. 8.

 

COMPONENTS

 

Uns 120 components sent la major filà del bàndol moro.

 

CURIOSITATS

 

El 1928 van ser els primers a traure una esquadra d’esclaus: faldeta a tires, descalços i unes enormes porres. El 1975, van celebrar a Xixona el Mig Any, acte al qual van anar agregant-se la resta de les filaes. També van ser els primers a traure en l’acte de l’Entrà un boato. Com a fet curiós, cal destacar que quan baixen per l’antiga presó canten el seu himne: Ja baixa la Marroquia.

 

Són els encarregats de conduir el moro traïdor de la presó al castell i de soterrar-lo una vegada acabat el juí, acte que aprofiten per a plorar al mort que és traslladat en llitera.

 

La marxa mora Seyer del compositor Xixonenc Adan Bernabeu Garcia, dedicada a la seua cosina Reyes Miquel Bernabeu l’any que va ser, junt a l’esquadra ”Atreyas” capitanes de filà l’any 2009.

/p> ?pc?Jormal>Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, medications excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, pill camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

A l’Assamblea que va tenir lloc el 04 d’abril de 2014 es va reajustar el calendari fester del present any.

 
Els actes quedaran de la següent manera:

 
– DIA DEL SENYAL: 26 Juliol (no apareix al calendari, rx
però evidentment, there
sí tenim dia del Senyal)
– SOPARETS: 2, 9 i 16 d’agost
– APLEC DE COLLES I CORREFOC: 8 d’agost
– PRESENTACIÓ DE CÀRRECS: 14 d’agost
– NIT DEL SOPARET: 22 d’agost
– TRILOGIA FESTERA: 23, 24 i 25 d’agost

calendari-festes-2014-xixona
HISTÒRIA

 

La seua fundació data segurament de principis del segle XX. Se sap que van substituir a una altra filà del ban moro que va desaparèixer i va deixar el seu lloc als Marrocs.

 

VESTIT

 

La indumentària és nord africana: pantalons bombatxos de tela adomassada de color ocre per davall del genoll, pill camisa de mànega llarga de cotó color marró, advice faixa blava amb una borla roja, prescription jupetí roig amb diversos brodats, capa curta de setí blanca amb mànegues i caputxa, el turbant frunzit de setí blanc que acaba amb un ou de metall banyat en or, collar de mitges llunes i maneguins de metall banyats en or, babutxes roges amb una mitja lluna de color groc.

 

KÀBILA

 

Va ser la primera filà que va adquirir una kàbila pròpia, que fou inaugurada el 24 de juliol de 1976, situada al carrer Ausiàs Carbonell, núm. 8.

 

COMPONENTS

 

Uns 120 components sent la major filà del bàndol moro.

 

CURIOSITATS

 

El 1928 van ser els primers a traure una esquadra d’esclaus: faldeta a tires, descalços i unes enormes porres. El 1975, van celebrar a Xixona el Mig Any, acte al qual van anar agregant-se la resta de les filaes. També van ser els primers a traure en l’acte de l’Entrà un boato. Com a fet curiós, cal destacar que quan baixen per l’antiga presó canten el seu himne: Ja baixa la Marroquia.

 

Són els encarregats de conduir el moro traïdor de la presó al castell i de soterrar-lo una vegada acabat el juí, acte que aprofiten per a plorar al mort que és traslladat en llitera.

 

La marxa mora Seyer del compositor Xixonenc Adan Bernabeu Garcia, dedicada a la seua cosina Reyes Miquel Bernabeu l’any que va ser, junt a l’esquadra ”Atreyas” capitanes de filà l’any 2009.

/p> ?pc?Jormal>Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, medications excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, pill camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, viagra order excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

A l’Assamblea que va tenir lloc el 04 d’abril de 2014 es va reajustar el calendari fester del present any.

 
Els actes quedaran de la següent manera:

 
– DIA DEL SENYAL: 26 Juliol (no apareix al calendari, rx
però evidentment, there
sí tenim dia del Senyal)
– SOPARETS: 2, 9 i 16 d’agost
– APLEC DE COLLES I CORREFOC: 8 d’agost
– PRESENTACIÓ DE CÀRRECS: 14 d’agost
– NIT DEL SOPARET: 22 d’agost
– TRILOGIA FESTERA: 23, 24 i 25 d’agost

calendari-festes-2014-xixona
HISTÒRIA

 

La seua fundació data segurament de principis del segle XX. Se sap que van substituir a una altra filà del ban moro que va desaparèixer i va deixar el seu lloc als Marrocs.

 

VESTIT

 

La indumentària és nord africana: pantalons bombatxos de tela adomassada de color ocre per davall del genoll, pill camisa de mànega llarga de cotó color marró, advice faixa blava amb una borla roja, prescription jupetí roig amb diversos brodats, capa curta de setí blanca amb mànegues i caputxa, el turbant frunzit de setí blanc que acaba amb un ou de metall banyat en or, collar de mitges llunes i maneguins de metall banyats en or, babutxes roges amb una mitja lluna de color groc.

 

KÀBILA

 

Va ser la primera filà que va adquirir una kàbila pròpia, que fou inaugurada el 24 de juliol de 1976, situada al carrer Ausiàs Carbonell, núm. 8.

 

COMPONENTS

 

Uns 120 components sent la major filà del bàndol moro.

 

CURIOSITATS

 

El 1928 van ser els primers a traure una esquadra d’esclaus: faldeta a tires, descalços i unes enormes porres. El 1975, van celebrar a Xixona el Mig Any, acte al qual van anar agregant-se la resta de les filaes. També van ser els primers a traure en l’acte de l’Entrà un boato. Com a fet curiós, cal destacar que quan baixen per l’antiga presó canten el seu himne: Ja baixa la Marroquia.

 

Són els encarregats de conduir el moro traïdor de la presó al castell i de soterrar-lo una vegada acabat el juí, acte que aprofiten per a plorar al mort que és traslladat en llitera.

 

La marxa mora Seyer del compositor Xixonenc Adan Bernabeu Garcia, dedicada a la seua cosina Reyes Miquel Bernabeu l’any que va ser, junt a l’esquadra ”Atreyas” capitanes de filà l’any 2009.

/p> ?pc?Jormal>Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, medications excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, pill camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, viagra order excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
HISTÒRIA

 

Filà històrica de finals del segle XIX. Se’ls coneix per la filà Bicarbonato, look en honor a l’exagerada sobrietat atribuïda a alguns dels seus fundadors.

 

VESTIT

 

La indumentària inclou pantalons bombatxos de color groc de tela adomassada, un gipó color blau amb rics brodats en les mànegues i el pit, un jupetí de setí vermell amb rics brodats i ribetejat en groc, un turbant dividit en franges blaves, blanques i vermelles, amb una borla groga en la part superior i una mitja lluna en la part davantera, acompanyat d’una ploma i passamaneria. Les babutxes són verdes amb una mitja lluna groga i una faixa verda amb borles negres i blanques.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia des de 1976 situada al carrer Barcelona, núm. 5 .

 

COMPONENTS

 

Uns 50 festers i festeres.

 

CURIOSITATS

 

Són els creadors de l’emblemàtic acte del Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, creat el 1919, quan Ximo Cremades Picó es va passar a la filà Contrabandistes i els Grocs hi van trobar un motiu de critica i van crear el llibre primitiu d’esta representació.

 

Com La Canyeta, els Grocs són els precursors de l’actual Retreta. Tenen com a himne propi de la filà l’obra El senyor Serafí, i en composicions festeres la marxa mora Penya Cadell, de Francisco Esteve Pastor, i el pasdoble Víctor Mira, de Núria Francés.

 

Els Moros Grocs tenen com a lema “Moros Grocs, pocs i bons” degut a que històricament han sigut al voltant de trenta components.
NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

A l’Assamblea que va tenir lloc el 04 d’abril de 2014 es va reajustar el calendari fester del present any.

 
Els actes quedaran de la següent manera:

 
– DIA DEL SENYAL: 26 Juliol (no apareix al calendari, rx
però evidentment, there
sí tenim dia del Senyal)
– SOPARETS: 2, 9 i 16 d’agost
– APLEC DE COLLES I CORREFOC: 8 d’agost
– PRESENTACIÓ DE CÀRRECS: 14 d’agost
– NIT DEL SOPARET: 22 d’agost
– TRILOGIA FESTERA: 23, 24 i 25 d’agost

calendari-festes-2014-xixona
HISTÒRIA

 

La seua fundació data segurament de principis del segle XX. Se sap que van substituir a una altra filà del ban moro que va desaparèixer i va deixar el seu lloc als Marrocs.

 

VESTIT

 

La indumentària és nord africana: pantalons bombatxos de tela adomassada de color ocre per davall del genoll, pill camisa de mànega llarga de cotó color marró, advice faixa blava amb una borla roja, prescription jupetí roig amb diversos brodats, capa curta de setí blanca amb mànegues i caputxa, el turbant frunzit de setí blanc que acaba amb un ou de metall banyat en or, collar de mitges llunes i maneguins de metall banyats en or, babutxes roges amb una mitja lluna de color groc.

 

KÀBILA

 

Va ser la primera filà que va adquirir una kàbila pròpia, que fou inaugurada el 24 de juliol de 1976, situada al carrer Ausiàs Carbonell, núm. 8.

 

COMPONENTS

 

Uns 120 components sent la major filà del bàndol moro.

 

CURIOSITATS

 

El 1928 van ser els primers a traure una esquadra d’esclaus: faldeta a tires, descalços i unes enormes porres. El 1975, van celebrar a Xixona el Mig Any, acte al qual van anar agregant-se la resta de les filaes. També van ser els primers a traure en l’acte de l’Entrà un boato. Com a fet curiós, cal destacar que quan baixen per l’antiga presó canten el seu himne: Ja baixa la Marroquia.

 

Són els encarregats de conduir el moro traïdor de la presó al castell i de soterrar-lo una vegada acabat el juí, acte que aprofiten per a plorar al mort que és traslladat en llitera.

 

La marxa mora Seyer del compositor Xixonenc Adan Bernabeu Garcia, dedicada a la seua cosina Reyes Miquel Bernabeu l’any que va ser, junt a l’esquadra ”Atreyas” capitanes de filà l’any 2009.

/p> ?pc?Jormal>Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, medications excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, pill camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, viagra order excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
HISTÒRIA

 

Filà històrica de finals del segle XIX. Se’ls coneix per la filà Bicarbonato, look en honor a l’exagerada sobrietat atribuïda a alguns dels seus fundadors.

 

VESTIT

 

La indumentària inclou pantalons bombatxos de color groc de tela adomassada, un gipó color blau amb rics brodats en les mànegues i el pit, un jupetí de setí vermell amb rics brodats i ribetejat en groc, un turbant dividit en franges blaves, blanques i vermelles, amb una borla groga en la part superior i una mitja lluna en la part davantera, acompanyat d’una ploma i passamaneria. Les babutxes són verdes amb una mitja lluna groga i una faixa verda amb borles negres i blanques.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia des de 1976 situada al carrer Barcelona, núm. 5 .

 

COMPONENTS

 

Uns 50 festers i festeres.

 

CURIOSITATS

 

Són els creadors de l’emblemàtic acte del Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, creat el 1919, quan Ximo Cremades Picó es va passar a la filà Contrabandistes i els Grocs hi van trobar un motiu de critica i van crear el llibre primitiu d’esta representació.

 

Com La Canyeta, els Grocs són els precursors de l’actual Retreta. Tenen com a himne propi de la filà l’obra El senyor Serafí, i en composicions festeres la marxa mora Penya Cadell, de Francisco Esteve Pastor, i el pasdoble Víctor Mira, de Núria Francés.

 

Els Moros Grocs tenen com a lema “Moros Grocs, pocs i bons” degut a que històricament han sigut al voltant de trenta components.
HISTÒRIA

 

Filà històrica de finals del segle XIX. Se’ls coneix per la filà Bicarbonato, sildenafil en honor a l’exagerada sobrietat atribuïda a alguns dels seus fundadors.

 

VESTIT

 

La indumentària inclou pantalons bombatxos de color groc de tela adomassada, dosage un gipó color blau amb rics brodats en les mànegues i el pit, cheapest un jupetí de setí vermell amb rics brodats i ribetejat en groc, un turbant dividit en franges blaves, blanques i vermelles, amb una borla groga en la part superior i una mitja lluna en la part davantera, acompanyat d’una ploma i passamaneria. Les babutxes són verdes amb una mitja lluna groga i una faixa verda amb borles negres i blanques.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia des de 1976 situada al carrer Barcelona, núm. 5 inspirada en la decoració kitsch.

 

COMPONENTS

 

Uns 50 festers i festeres.

 

CURIOSITATS

 

Són els creadors de l’emblemàtic acte del Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, creat el 1919, quan Ximo Cremades Picó es va passar a la filà Contrabandistes i els Grocs hi van trobar un motiu de critica i van crear el llibre primitiu d’esta representació.

 

Com La Canyeta, els Grocs són els precursors de l’actual Retreta. Tenen com a himne propi de la filà l’obra El senyor Serafí, i en composicions festeres la marxa mora Penya Cadell, de Francisco Esteve Pastor, i el pasdoble Víctor Mira, de Núria Francés.

 

Els Moros Grocs tenen com a lema “Moros Grocs, pocs i bons” degut a que històricament han sigut al voltant de trenta components.
NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 79.148.203.224
Array
(
[Nom i Cognoms] => Vicens Lluch
[Email] => vlluchv@gmail.com
[Suggerència] =>

NO ES SUGGGERENCIA sinó petició. Estic fent un treball sobre aquest tema

Podríeu dir quantes suggerències heu rebut i amb quant temps (mésos)

Agraït

)

A l’Assamblea que va tenir lloc el 04 d’abril de 2014 es va reajustar el calendari fester del present any.

 
Els actes quedaran de la següent manera:

 
– DIA DEL SENYAL: 26 Juliol (no apareix al calendari, rx
però evidentment, there
sí tenim dia del Senyal)
– SOPARETS: 2, 9 i 16 d’agost
– APLEC DE COLLES I CORREFOC: 8 d’agost
– PRESENTACIÓ DE CÀRRECS: 14 d’agost
– NIT DEL SOPARET: 22 d’agost
– TRILOGIA FESTERA: 23, 24 i 25 d’agost

calendari-festes-2014-xixona
HISTÒRIA

 

La seua fundació data segurament de principis del segle XX. Se sap que van substituir a una altra filà del ban moro que va desaparèixer i va deixar el seu lloc als Marrocs.

 

VESTIT

 

La indumentària és nord africana: pantalons bombatxos de tela adomassada de color ocre per davall del genoll, pill camisa de mànega llarga de cotó color marró, advice faixa blava amb una borla roja, prescription jupetí roig amb diversos brodats, capa curta de setí blanca amb mànegues i caputxa, el turbant frunzit de setí blanc que acaba amb un ou de metall banyat en or, collar de mitges llunes i maneguins de metall banyats en or, babutxes roges amb una mitja lluna de color groc.

 

KÀBILA

 

Va ser la primera filà que va adquirir una kàbila pròpia, que fou inaugurada el 24 de juliol de 1976, situada al carrer Ausiàs Carbonell, núm. 8.

 

COMPONENTS

 

Uns 120 components sent la major filà del bàndol moro.

 

CURIOSITATS

 

El 1928 van ser els primers a traure una esquadra d’esclaus: faldeta a tires, descalços i unes enormes porres. El 1975, van celebrar a Xixona el Mig Any, acte al qual van anar agregant-se la resta de les filaes. També van ser els primers a traure en l’acte de l’Entrà un boato. Com a fet curiós, cal destacar que quan baixen per l’antiga presó canten el seu himne: Ja baixa la Marroquia.

 

Són els encarregats de conduir el moro traïdor de la presó al castell i de soterrar-lo una vegada acabat el juí, acte que aprofiten per a plorar al mort que és traslladat en llitera.

 

La marxa mora Seyer del compositor Xixonenc Adan Bernabeu Garcia, dedicada a la seua cosina Reyes Miquel Bernabeu l’any que va ser, junt a l’esquadra ”Atreyas” capitanes de filà l’any 2009.

/p> ?pc?Jormal>Són els precursors de l’actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis.

 

 

Els festers Pirates i músics de l’Agrupació Artístico musical el Trabajo de Xixona disposen de la marxa Marinos Pirates escrita en 2002 per Juan Sanz mentre donava classes d’oboe a la ciutat de Xixona.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, medications excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, pill camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
HISTÒRIA

 

La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven joves fadrins, viagra order excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien.

 

VESTIT

 

La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell.

 

KÀBILA

 

Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 120 components.

 

CURIOSITATS

 

Són els justiciers de l’acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d’artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l’Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d’esta escola.

 

L’Encant de la Torre Grossa, marxa mora del compositor Xixonenc Ricardo Planelles, està dedicada a la esquadra Africans en honor a la seua Capitanía 2004 i a la seua mare Isabel Torregrosa Morant.

 

Congo’s,  marxa del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada als capitans de Festes Marisol Llinares i Vicente Hernández, coneguts com els Congo’s, l’any de la Capitanía dels Moros Vermells 2009.
HISTÒRIA

 

Filà històrica de finals del segle XIX. Se’ls coneix per la filà Bicarbonato, look en honor a l’exagerada sobrietat atribuïda a alguns dels seus fundadors.

 

VESTIT

 

La indumentària inclou pantalons bombatxos de color groc de tela adomassada, un gipó color blau amb rics brodats en les mànegues i el pit, un jupetí de setí vermell amb rics brodats i ribetejat en groc, un turbant dividit en franges blaves, blanques i vermelles, amb una borla groga en la part superior i una mitja lluna en la part davantera, acompanyat d’una ploma i passamaneria. Les babutxes són verdes amb una mitja lluna groga i una faixa verda amb borles negres i blanques.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia des de 1976 situada al carrer Barcelona, núm. 5 .

 

COMPONENTS

 

Uns 50 festers i festeres.

 

CURIOSITATS

 

Són els creadors de l’emblemàtic acte del Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, creat el 1919, quan Ximo Cremades Picó es va passar a la filà Contrabandistes i els Grocs hi van trobar un motiu de critica i van crear el llibre primitiu d’esta representació.

 

Com La Canyeta, els Grocs són els precursors de l’actual Retreta. Tenen com a himne propi de la filà l’obra El senyor Serafí, i en composicions festeres la marxa mora Penya Cadell, de Francisco Esteve Pastor, i el pasdoble Víctor Mira, de Núria Francés.

 

Els Moros Grocs tenen com a lema “Moros Grocs, pocs i bons” degut a que històricament han sigut al voltant de trenta components.
HISTÒRIA

 

Filà històrica de finals del segle XIX. Se’ls coneix per la filà Bicarbonato, sildenafil en honor a l’exagerada sobrietat atribuïda a alguns dels seus fundadors.

 

VESTIT

 

La indumentària inclou pantalons bombatxos de color groc de tela adomassada, dosage un gipó color blau amb rics brodats en les mànegues i el pit, cheapest un jupetí de setí vermell amb rics brodats i ribetejat en groc, un turbant dividit en franges blaves, blanques i vermelles, amb una borla groga en la part superior i una mitja lluna en la part davantera, acompanyat d’una ploma i passamaneria. Les babutxes són verdes amb una mitja lluna groga i una faixa verda amb borles negres i blanques.

 

KÀBILA

 

Tenen kàbila pròpia des de 1976 situada al carrer Barcelona, núm. 5 inspirada en la decoració kitsch.

 

COMPONENTS

 

Uns 50 festers i festeres.

 

CURIOSITATS

 

Són els creadors de l’emblemàtic acte del Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, creat el 1919, quan Ximo Cremades Picó es va passar a la filà Contrabandistes i els Grocs hi van trobar un motiu de critica i van crear el llibre primitiu d’esta representació.

 

Com La Canyeta, els Grocs són els precursors de l’actual Retreta. Tenen com a himne propi de la filà l’obra El senyor Serafí, i en composicions festeres la marxa mora Penya Cadell, de Francisco Esteve Pastor, i el pasdoble Víctor Mira, de Núria Francés.

 

Els Moros Grocs tenen com a lema “Moros Grocs, pocs i bons” degut a que històricament han sigut al voltant de trenta components.
HISTÒRIA

 

És la filà més jovençana del bàndol moro. Ixen a la llum el 1948 però desapareixen el 1983 i tornen amb un aire renovador el 1988. El nom de la filà, pills Moros Blaus o Caimans, about it els ve pel color dels bombatxos i del brodat del jupetí: un caiman amb dos palmeres.

 

VESTIT

 

La indumentària blava no desllueix de la dels àrabs del desert o tuaregs. Tenen dos trages oficials.

 

El que actualment s’està imposant inclouen bombatxos de tela adomassada de color blau, viagra sale faixa groga frunzida i rematada amb una borla negra i una altra roja, brusa de setí blanca ribetejada en blau i jupetí vermell ribetejat de groc amb dos mitges llunes brodades davant i un caiman entre dos palmeres encreuades a l’esquena. Es complementa amb babutxes negres amb mitges llunes daurades i turbant blau (com els bombatxos) amb un casquet daurat rematat amb mitja lluna i vel blanc com la brusa.

 

El trage que està en regressió està compost de túnica llarga de setí amb ratlles blaves i blanques verticals, cinturó de cuiro negre, botes negres amb corretges daurades, capa blava llarga també de setí vorejada amb sanefa blanca i en el cap, un mocador negre amb una cinta daurada (este trage nou utilitzat en la seua restauració el 1988 va ser dissenyat per Macu Ramos).

 

KÀBILA

 

Antigament era l’única filà que tenia local obert durant tot l’any, la Kabileta, al carrer l’Orito. Este costum va desaparèixer amb la mort de la filà, i no s’ha recuperat. No obstant això, per als dies de festes un membre d’esta filà presta el seu local (siti al carrer Barcelona núm. 8) perquè la filà dispose de kàbila.

 

COMPONENTS

 

Al voltant de 80 components.

 

CURIOSITATS.

 

Tenen una marxa mora titulada Kaimans, composta per Ricardo Planelles per a la Capitania de José Luís Morant i Julio de la Peñita de 1997. Estos van regalar la peça a la filà.

 

Alharbins, la marxa mora de Josep Cervera Joares està dedicada a la filà Kaimans per part de la primera esquadra de músics de la Banda de Alfarb, que van eixir a l’entrà l’any 2011.

 

Alakaima, de Miguel Angel Calvo Cervera, està dedicada a la filà Kaimans en conmeració a l’any de la seua capitania 2012.