Contrabandistes

PUJADA A MISSA

 

Un dels pilars que sustenta la festa de Moros i Cristians és la religiositat. A Xixona, treat shop online el fet de tenir un patró (Sant Bartomeu) i un copatró (Sant Sebastià) es destinen els matins del segon i tercer dia de festes al seu culte.

 

Este acte arranca de la tradició d’acompanyar a les primeres autoritats locals a l’església. Així l’escàs trajecte que dista entre l’Ajuntament i l’Església es cobreix amb l’assistència dels capitans i banderers de les filaes, symptoms els membres de la Junta Directiva de la Federació i les autoritats locals de la ciutat, acompanyats per una banda de música. Esta comitiva parteix de la Casa Consistorial en direcció a l’església Mare de Déu de l’Assumpció on es dóna culte als sants patrons.

 

MISSA

Este és un dels actes de temàtica religiosa i que està molt relacionat amb les arrels catòliques de les Festes de Moros i Cristians. La festa sempre ha tingut una gran ressonància religiosa, on pràcticament els actes tenien com a finalitat rendir culte i homenatge a sant Bartomeu i sant Sebastià.

A les onze del matí del segon dia de festes s’oficia la missa a sant Bartomeu, i el tercer dia es commemora al de sant Sebastià.

BAIXADA DE MISSA

Després de les celebracions religioses té lloc una cercavila per a acompanyar a les autoritats civils i càrrecs festers des de l’església parroquial fins a l’Ajuntament.

 

Inicialment desfilen cada una de les filaes acompanyades per les seues bandes de música. L’orde és el mateix que l’emprat en l’acte de l’Entrà, no obstant això el primer dia desfilen primer els cristians que posseïxen encara la vila, mentre que el segon dia és al revés. Els últims a desfilar són els capitans i banderers de cada una de les filaes, els capitans i banderers del bàndol cristià i moro, els membres de la Junta Directiva de l’Associació i les autoritats locals.

 

És tradició que la filà La Canyeta llance al vent els al·leluies, xicotetes tires de paper en què es poden llegir versos rimats que ironitzen sobre la vida social de la filà o de la població.

 

El públic s’amuntona al llarg del recorregut per a aplaudir als càrrecs festers que llueixen les seues millors gales.
PUJADA A MISSA

 

Un dels pilars que sustenta la festa de Moros i Cristians és la religiositat. A Xixona, shop online el fet de tenir un patró (Sant Bartomeu) i un copatró (Sant Sebastià) es destinen els matins del segon i tercer dia de festes al seu culte.

 

Este acte arranca de la tradició d’acompanyar a les primeres autoritats locals a l’església. Així l’escàs trajecte que dista entre l’Ajuntament i l’Església es cobreix amb l’assistència dels capitans i banderers de les filaes, els membres de la Junta Directiva de la Federació i les autoritats locals de la ciutat, acompanyats per una banda de música. Esta comitiva parteix de la Casa Consistorial en direcció a l’església Mare de Déu de l’Assumpció on es dóna culte als sants patrons.

 

MISSA

Este és un dels actes de temàtica religiosa i que està molt relacionat amb les arrels catòliques de les Festes de Moros i Cristians. La festa sempre ha tingut una gran ressonància religiosa, on pràcticament els actes tenien com a finalitat rendir culte i homenatge a sant Bartomeu i sant Sebastià.

A les onze del matí del segon dia de festes s’oficia la missa a sant Bartomeu, i el tercer dia es commemora al de sant Sebastià.

BAIXADA DE MISSA

Després de les celebracions religioses té lloc una cercavila per a acompanyar a les autoritats civils i càrrecs festers des de l’església parroquial fins a l’Ajuntament.

 

Inicialment desfilen cada una de les filaes acompanyades per les seues bandes de música. L’orde és el mateix que l’emprat en l’acte de l’Entrà, no obstant això el primer dia desfilen primer els cristians que posseïxen encara la vila, mentre que el segon dia és al revés. Els últims a desfilar són els capitans i banderers de cada una de les filaes, els capitans i banderers del bàndol cristià i moro, els membres de la Junta Directiva de l’Associació i les autoritats locals.

 

És tradició que la filà La Canyeta llance al vent els al·leluies, xicotetes tires de paper en què es poden llegir versos rimats que ironitzen sobre la vida social de la filà o de la població.

 

El públic s’amuntona al llarg del recorregut per a aplaudir als càrrecs festers que llueixen les seues millors gales.
Simbòlicament té el referent que abans i després de la guerra els guerrers s’encomanaven als sants del poble, hospital ací ho feien a sant Bartomeu, ed patró de la ciutat de Xixona i a sant Sebastià, copatró.

És l’últim acte fester i el segon amb temàtica estrictament religiosa. El seu marc escènic compren des de l’església Nostra Senyora de l’Assumpció pel carrer l’Orito, passant per la Plaça i tornant una altra vegada a l’església. Els moros porten a sant Bartomeu i els cristians a sant Sebastià. Té la singularitat que hi participen tots els festers que eixiran l’any que ve en les festes abillats amb el trage que es vestiran.
PUJADA A MISSA

 

Un dels pilars que sustenta la festa de Moros i Cristians és la religiositat. A Xixona, shop online el fet de tenir un patró (Sant Bartomeu) i un copatró (Sant Sebastià) es destinen els matins del segon i tercer dia de festes al seu culte.

 

Este acte arranca de la tradició d’acompanyar a les primeres autoritats locals a l’església. Així l’escàs trajecte que dista entre l’Ajuntament i l’Església es cobreix amb l’assistència dels capitans i banderers de les filaes, els membres de la Junta Directiva de la Federació i les autoritats locals de la ciutat, acompanyats per una banda de música. Esta comitiva parteix de la Casa Consistorial en direcció a l’església Mare de Déu de l’Assumpció on es dóna culte als sants patrons.

 

MISSA

Este és un dels actes de temàtica religiosa i que està molt relacionat amb les arrels catòliques de les Festes de Moros i Cristians. La festa sempre ha tingut una gran ressonància religiosa, on pràcticament els actes tenien com a finalitat rendir culte i homenatge a sant Bartomeu i sant Sebastià.

A les onze del matí del segon dia de festes s’oficia la missa a sant Bartomeu, i el tercer dia es commemora al de sant Sebastià.

BAIXADA DE MISSA

Després de les celebracions religioses té lloc una cercavila per a acompanyar a les autoritats civils i càrrecs festers des de l’església parroquial fins a l’Ajuntament.

 

Inicialment desfilen cada una de les filaes acompanyades per les seues bandes de música. L’orde és el mateix que l’emprat en l’acte de l’Entrà, no obstant això el primer dia desfilen primer els cristians que posseïxen encara la vila, mentre que el segon dia és al revés. Els últims a desfilar són els capitans i banderers de cada una de les filaes, els capitans i banderers del bàndol cristià i moro, els membres de la Junta Directiva de l’Associació i les autoritats locals.

 

És tradició que la filà La Canyeta llance al vent els al·leluies, xicotetes tires de paper en què es poden llegir versos rimats que ironitzen sobre la vida social de la filà o de la població.

 

El públic s’amuntona al llarg del recorregut per a aplaudir als càrrecs festers que llueixen les seues millors gales.
Simbòlicament té el referent que abans i després de la guerra els guerrers s’encomanaven als sants del poble, hospital ací ho feien a sant Bartomeu, ed patró de la ciutat de Xixona i a sant Sebastià, copatró.

És l’últim acte fester i el segon amb temàtica estrictament religiosa. El seu marc escènic compren des de l’església Nostra Senyora de l’Assumpció pel carrer l’Orito, passant per la Plaça i tornant una altra vegada a l’església. Els moros porten a sant Bartomeu i els cristians a sant Sebastià. Té la singularitat que hi participen tots els festers que eixiran l’any que ve en les festes abillats amb el trage que es vestiran.
HISTÒRIA

El document més antic que trobem d’esta filà procedeix del programa d’actes de 1884 que cita l’Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, more about on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes.

A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres.

La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les Festes de Moros i Cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època.

 

VESTIT

A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra.

 

KÀBILA

Tenen kàbila pròpia en la Plaça de les Monges.

 

NOMBRE DE COMPONENTS

Al voltant dels cinquanta

 

CURIOSITATS

Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l’any 1981 que es titula Mis rosas.