La Retreta

prova de sugger`pencia

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 195.57.19.101
Array
(
[Nom i Cognoms] => fabi
[Email] => xixona@gmail.com
[Suggerència] => prova de sugger`pencia
)

prova de sugger`pencia

AUTHOR:
AUTHOR EMAIL:
AUTHOR URL:
SUBJECT: Suggerència enviada a festesxixona.com
IP: 195.57.19.101
Array
(
[Nom i Cognoms] => fabi
[Email] => xixona@gmail.com
[Suggerència] => prova de sugger`pencia
)

Són les desfilades informals que serveixen d’assaig per als dies grans de festes. Se celebren tots els dissabtes entre el Dia del Senyal i la Trilogia Festera. Normalment el calendari ens inclou tres soparets.

Quan cau la nit, order sobre les huit, les filaes desfilen per l’avinguda de la Constitució-La Plaça. Després es desplacen a les seues kàbiles a sopar. A les onze de la nit arranca una nova cercavila, molt més pausada, relaxada i espectacular, on ressonen amb gran força els pasdobles i marxes mores interpretades per les bandes de música.

Els festers durant els soparets no van vestits amb els trages de Moros i Cristians, sinó que porten un uniforme integrat per camiseta i pantaló del mateix color per a tots els components d’una mateixa filà. És per això que és fàcil reconèixer-los i identificar-los.

Les de les festes del 2001 durant el primer i tercer soparet desfila primer el bàndol moro seguit pel cristià. Este canvi s’ha realitzat per a potenciar l’espectacle, ja que cada cap de setmana serà un bàndol qui tanque les desfilades.

Cal destacar que aquests actes són de participació voluntària per les filaes.
Són les desfilades informals que serveixen d’assaig per als dies grans de festes. Se celebren tots els dissabtes entre el Dia del Senyal i la Trilogia Festera. Normalment el calendari ens inclou tres soparets.

Quan cau la nit, click buy more about sobre les huit, viagra 40mg les filaes desfilen per l’avinguda de la Constitució-La Plaça. Després es desplacen a les seues kàbiles a sopar. A les onze de la nit arranca una nova cercavila, medicine molt més pausada, relaxada i espectacular, on ressonen amb gran força els pasdobles i marxes mores interpretades per les bandes de música.

Els festers durant els soparets no van vestits amb els trages de Moros i Cristians, sinó que porten un uniforme integrat per camiseta i pantaló del mateix color per a tots els components d’una mateixa filà. És per això que és fàcil reconèixer-los i identificar-los.

Les de les festes del 2001 durant el primer i tercer soparet desfila primer el bàndol moro seguit pel cristià. Este canvi s’ha realitzat per a potenciar l’espectacle, ja que cada cap de setmana serà un bàndol qui tanque les desfilades.

Cal destacar que aquests actes són de participació voluntària per les filaes.
Són les desfilades informals que serveixen d’assaig per als dies grans de festes. Se celebren tots els dissabtes entre el Dia del Senyal i la Trilogia Festera. Normalment el calendari ens inclou tres soparets.

Quan cau la nit, click buy more about sobre les huit, viagra 40mg les filaes desfilen per l’avinguda de la Constitució-La Plaça. Després es desplacen a les seues kàbiles a sopar. A les onze de la nit arranca una nova cercavila, medicine molt més pausada, relaxada i espectacular, on ressonen amb gran força els pasdobles i marxes mores interpretades per les bandes de música.

Els festers durant els soparets no van vestits amb els trages de Moros i Cristians, sinó que porten un uniforme integrat per camiseta i pantaló del mateix color per a tots els components d’una mateixa filà. És per això que és fàcil reconèixer-los i identificar-los.

Les de les festes del 2001 durant el primer i tercer soparet desfila primer el bàndol moro seguit pel cristià. Este canvi s’ha realitzat per a potenciar l’espectacle, ja que cada cap de setmana serà un bàndol qui tanque les desfilades.

Cal destacar que aquests actes són de participació voluntària per les filaes.
Este acte dóna significat a la dita popular Qui no fa la vespra, ambulance no fa la festa, sale ja que commemora el preludi de la Trilogia Festera.

 

A les sis de la vesprada, en l’avinguda de la Constitució-La Plaça es disputa el tercer i quart lloc i la final del torneig de cartes per filades.

 

A les set i en el pati del Col·legi Eloi Coloma tots els músics participants en les festes esperen que el director elegit alce la batuta per a dirigir l’assaig de l’himne de festes. La finalitat d’aquest acte és polir detalls i afinar els instruments on assisteix un gran nombre de públic.

 

Seguidament, comença la Desfilada dels Xiquets. Per a incentivar la participació infantil, fa més de 30 anys que es va institucionalitzar esta cercavila per l’avinguda de la Constitució. Els protagonistes són els xiquets, ja que són els únics que desfilen, i van seguits per cada una de les bandes que romandran en la ciutat durant la trilogia festera.

 

Durant la desfilada també es realitza un concurs infantil de caporals d’esquadra.

 

En acabant de sopar, sobre les onze de la nit, té lloc la Desfilada de la Nit del Soparet.
Este acte dóna significat a la dita popular Qui no fa la vespra, healing this web no fa la festa, drugs ja que commemora el preludi de la Trilogia Festera.

 

A les sis de la vesprada, sildenafil en l’avinguda de la Constitució-La Plaça es disputa el tercer i quart lloc i la final del torneig de cartes per filades.

 

A les set i en el pati del Col·legi Eloi Coloma tots els músics participants en les festes esperen que el director elegit alce la batuta per a dirigir l’assaig de l’himne de festes. La finalitat d’aquest acte és polir detalls i afinar els instruments on assisteix un gran nombre de públic.

 

Seguidament, comença la Desfilada dels Xiquets. Per a incentivar la participació infantil, fa més de 30 anys que es va institucionalitzar esta cercavila per l’avinguda de la Constitució. Els protagonistes són els xiquets, ja que són els únics que desfilen, i van seguits per cada una de les bandes que romandran en la ciutat durant la trilogia festera.

 

Durant la desfilada també es realitza un concurs infantil de caporals d’esquadra.

 

En acabant de sopar, sobre les onze de la nit, té lloc la Desfilada de la Nit del Soparet.
Este acte dóna significat a la dita popular Qui no fa la vespra, healing this web no fa la festa, drugs ja que commemora el preludi de la Trilogia Festera.

 

A les sis de la vesprada, sildenafil en l’avinguda de la Constitució-La Plaça es disputa el tercer i quart lloc i la final del torneig de cartes per filades.

 

A les set i en el pati del Col·legi Eloi Coloma tots els músics participants en les festes esperen que el director elegit alce la batuta per a dirigir l’assaig de l’himne de festes. La finalitat d’aquest acte és polir detalls i afinar els instruments on assisteix un gran nombre de públic.

 

Seguidament, comença la Desfilada dels Xiquets. Per a incentivar la participació infantil, fa més de 30 anys que es va institucionalitzar esta cercavila per l’avinguda de la Constitució. Els protagonistes són els xiquets, ja que són els únics que desfilen, i van seguits per cada una de les bandes que romandran en la ciutat durant la trilogia festera.

 

Durant la desfilada també es realitza un concurs infantil de caporals d’esquadra.

 

En acabant de sopar, sobre les onze de la nit, té lloc la Desfilada de la Nit del Soparet.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, pharmacy entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Este acte dóna significat a la dita popular Qui no fa la vespra, healing this web no fa la festa, drugs ja que commemora el preludi de la Trilogia Festera.

 

A les sis de la vesprada, sildenafil en l’avinguda de la Constitució-La Plaça es disputa el tercer i quart lloc i la final del torneig de cartes per filades.

 

A les set i en el pati del Col·legi Eloi Coloma tots els músics participants en les festes esperen que el director elegit alce la batuta per a dirigir l’assaig de l’himne de festes. La finalitat d’aquest acte és polir detalls i afinar els instruments on assisteix un gran nombre de públic.

 

Seguidament, comença la Desfilada dels Xiquets. Per a incentivar la participació infantil, fa més de 30 anys que es va institucionalitzar esta cercavila per l’avinguda de la Constitució. Els protagonistes són els xiquets, ja que són els únics que desfilen, i van seguits per cada una de les bandes que romandran en la ciutat durant la trilogia festera.

 

Durant la desfilada també es realitza un concurs infantil de caporals d’esquadra.

 

En acabant de sopar, sobre les onze de la nit, té lloc la Desfilada de la Nit del Soparet.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, pharmacy entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, more about entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, more about els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, visit els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Este acte dóna significat a la dita popular Qui no fa la vespra, healing this web no fa la festa, drugs ja que commemora el preludi de la Trilogia Festera.

 

A les sis de la vesprada, sildenafil en l’avinguda de la Constitució-La Plaça es disputa el tercer i quart lloc i la final del torneig de cartes per filades.

 

A les set i en el pati del Col·legi Eloi Coloma tots els músics participants en les festes esperen que el director elegit alce la batuta per a dirigir l’assaig de l’himne de festes. La finalitat d’aquest acte és polir detalls i afinar els instruments on assisteix un gran nombre de públic.

 

Seguidament, comença la Desfilada dels Xiquets. Per a incentivar la participació infantil, fa més de 30 anys que es va institucionalitzar esta cercavila per l’avinguda de la Constitució. Els protagonistes són els xiquets, ja que són els únics que desfilen, i van seguits per cada una de les bandes que romandran en la ciutat durant la trilogia festera.

 

Durant la desfilada també es realitza un concurs infantil de caporals d’esquadra.

 

En acabant de sopar, sobre les onze de la nit, té lloc la Desfilada de la Nit del Soparet.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, pharmacy entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, more about entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, more about els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, visit els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, website like this entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, dosage els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Este acte dóna significat a la dita popular Qui no fa la vespra, healing this web no fa la festa, drugs ja que commemora el preludi de la Trilogia Festera.

 

A les sis de la vesprada, sildenafil en l’avinguda de la Constitució-La Plaça es disputa el tercer i quart lloc i la final del torneig de cartes per filades.

 

A les set i en el pati del Col·legi Eloi Coloma tots els músics participants en les festes esperen que el director elegit alce la batuta per a dirigir l’assaig de l’himne de festes. La finalitat d’aquest acte és polir detalls i afinar els instruments on assisteix un gran nombre de públic.

 

Seguidament, comença la Desfilada dels Xiquets. Per a incentivar la participació infantil, fa més de 30 anys que es va institucionalitzar esta cercavila per l’avinguda de la Constitució. Els protagonistes són els xiquets, ja que són els únics que desfilen, i van seguits per cada una de les bandes que romandran en la ciutat durant la trilogia festera.

 

Durant la desfilada també es realitza un concurs infantil de caporals d’esquadra.

 

En acabant de sopar, sobre les onze de la nit, té lloc la Desfilada de la Nit del Soparet.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, pharmacy entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, more about entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, more about els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, visit els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d’intenses activitats culturals, website like this entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, dosage els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

 

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, durant el matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l’adoració de l’Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

 

En l’actualitat, a estes parelles tradicionals s’han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l’ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

 

Un dia d’esta setmana se celebra l’acte de Proclamació de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L’alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de la Federació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l’Any del bàndol moro i cristià i el director de l’himne de festes així com per a escoltar el Pregó de Festes.
Este acte dóna significat a la dita popular Qui no fa la vespra, viagra order no fa la festa, stomach ja que commemora el preludi de la Trilogia Festera.

 

A les sis de la vesprada, en l’avinguda de la Constitució-La Plaça es disputa el tercer i quart lloc i la final del torneig de cartes per filades.

 

A les set i en el pati del Col·legi Eloi Coloma tots els músics participants en les festes esperen que el director elegit alce la batuta per a dirigir l’assaig de l’himne de festes. La finalitat d’aquest acte és polir detalls i afinar els instruments on assisteix un gran nombre de públic.

 

Seguidament, comença la Desfilada dels Xiquets. Per a incentivar la participació infantil, fa més de 30 anys que es va institucionalitzar esta cercavila per l’avinguda de la Constitució. Els protagonistes són els xiquets, ja que són els únics que desfilen, i van seguits per cada una de les bandes que romandran en la ciutat durant la trilogia festera.

 

Durant la desfilada també es realitza un concurs infantil de caporals d’esquadra.

 

En acabant de sopar, sobre les onze de la nit, té lloc la Desfilada de la Nit del Soparet.
Són les desfilades informals que serveixen d’assaig per als dies grans de festes. Se celebren tots els dissabtes entre el Dia del Senyal i la Trilogia Festera. Normalment el calendari ens inclou tres soparets.

Quan cau la nit, viagra 100mg dosage sobre les huit, search les filaes desfilen per l’avinguda de la Constitució-La Plaça. Després es desplacen a les seues kàbiles a sopar. A les onze de la nit arranca una nova cercavila, molt més pausada, relaxada i espectacular, on ressonen amb gran força els pasdobles i marxes mores interpretades per les bandes de música.

Els festers durant els soparets no van vestits amb els trages de Moros i Cristians, sinó que porten un uniforme integrat per camiseta i pantaló del mateix color per a tots els components d’una mateixa filà. És per això que és fàcil reconèixer-los i identificar-los.

Les de les festes del 2001 durant el primer i tercer soparet desfila primer el bàndol moro seguit pel cristià. Este canvi s’ha realitzat per a potenciar l’espectacle, ja que cada cap de setmana serà un bàndol qui tanque les desfilades.

Cal destacar que aquests actes són de participació voluntària per les filaes.
Són les desfilades informals que serveixen d’assaig per als dies grans de festes. Se celebren tots els dissabtes entre el Dia del Senyal i la Trilogia Festera. Normalment el calendari ens inclou tres soparets.

Quan cau la nit, viagra 100mg dosage sobre les huit, search les filaes desfilen per l’avinguda de la Constitució-La Plaça. Després es desplacen a les seues kàbiles a sopar. A les onze de la nit arranca una nova cercavila, molt més pausada, relaxada i espectacular, on ressonen amb gran força els pasdobles i marxes mores interpretades per les bandes de música.

Els festers durant els soparets no van vestits amb els trages de Moros i Cristians, sinó que porten un uniforme integrat per camiseta i pantaló del mateix color per a tots els components d’una mateixa filà. És per això que és fàcil reconèixer-los i identificar-los.

Les de les festes del 2001 durant el primer i tercer soparet desfila primer el bàndol moro seguit pel cristià. Este canvi s’ha realitzat per a potenciar l’espectacle, ja que cada cap de setmana serà un bàndol qui tanque les desfilades.

Cal destacar que aquests actes són de participació voluntària per les filaes.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, visit this la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, search es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, order per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, visit this la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, search es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, order per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

 
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, capsule la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, viagra dosage es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, case per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, visit this la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, search es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, order per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

 
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, capsule la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, viagra dosage es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, case per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, viagra que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, buy la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, visit this la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, search es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, order per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

 
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, capsule la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, viagra dosage es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, case per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, viagra que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, buy la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Les ambaixades del Moro i del Cristià s’interpreten després de l’estrèpit d’armes, link el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, sildenafil el banderer o banderera i l’ambaixador moro, medicine els que després d’una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l’endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

 

Els textos són d’autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l’actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid. Els ambaixadors són proposats anualment per aquestes filaes i ratificats per la Federació, no obstant, els ambaixadors solen interpretar el paper fins que voluntàriament decideixen deixar-ho.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, visit this la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, search es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, order per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

 
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, capsule la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, viagra dosage es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, case per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, viagra que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, buy la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Les ambaixades del Moro i del Cristià s’interpreten després de l’estrèpit d’armes, link el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, sildenafil el banderer o banderera i l’ambaixador moro, medicine els que després d’una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l’endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

 

Els textos són d’autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l’actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid. Els ambaixadors són proposats anualment per aquestes filaes i ratificats per la Federació, no obstant, els ambaixadors solen interpretar el paper fins que voluntàriament decideixen deixar-ho.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, more about que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, visit this la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, search es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, order per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

 
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, capsule la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, viagra dosage es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, case per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, viagra que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, buy la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Les ambaixades del Moro i del Cristià s’interpreten després de l’estrèpit d’armes, link el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, sildenafil el banderer o banderera i l’ambaixador moro, medicine els que després d’una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l’endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

 

Els textos són d’autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l’actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid. Els ambaixadors són proposats anualment per aquestes filaes i ratificats per la Federació, no obstant, els ambaixadors solen interpretar el paper fins que voluntàriament decideixen deixar-ho.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, more about que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Les ambaixades del Moro i del Cristià s’interpreten després de l’estrèpit d’armes, troche el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, visit this site el banderer o banderera i l’ambaixador moro, els que després d’una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l’endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

 

Els textos són d’autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l’actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid. Els ambaixadors són proposats anualment per aquestes filaes i ratificats per la Federació, no obstant, els ambaixadors solen interpretar el paper fins que voluntàriament decideixen deixar-ho.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, visit this la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, search es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, order per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

 
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, capsule la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, viagra dosage es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, case per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, viagra que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, buy la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Les ambaixades del Moro i del Cristià s’interpreten després de l’estrèpit d’armes, link el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, sildenafil el banderer o banderera i l’ambaixador moro, medicine els que després d’una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l’endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

 

Els textos són d’autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l’actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid. Els ambaixadors són proposats anualment per aquestes filaes i ratificats per la Federació, no obstant, els ambaixadors solen interpretar el paper fins que voluntàriament decideixen deixar-ho.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, more about que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Les ambaixades del Moro i del Cristià s’interpreten després de l’estrèpit d’armes, troche el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, visit this site el banderer o banderera i l’ambaixador moro, els que després d’una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l’endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

 

Els textos són d’autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l’actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid. Els ambaixadors són proposats anualment per aquestes filaes i ratificats per la Federació, no obstant, els ambaixadors solen interpretar el paper fins que voluntàriament decideixen deixar-ho.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, se celebra una desfilada prou peculiar, perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, thumb cheapest diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, sildenafil festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, pills sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

 

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

 

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, erectile tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, ambulance a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se.

Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, remedy les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, order diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, buy festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

Presentació de Bandes

Interpretació de l’Himne de Festes

La Banyà

L’Entrà

Desfilada Nocturna

2n DIA DE FESTES

Les dianes

Ambaixada dels contrabandistes

Ambaixada dels Pirates

Alardo

Ambaixada del moro i ambaixada del cristià

Desfilada nocturna

La retreta

3r DIA DE FESTES

El Moro Traïdor

Pujada a Misa

Baixada de Misa

El Kabileo

Desfilada d’Alçament de càrrecs festers

Processó

 
Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, sickness diumenge i dilluns més propers al 24 d’agost, festivitat de sant Bartomeu.

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues Festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d’agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d’agost).

En l’actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d’agost.

 

1r DIA DE FESTES

2n DIA DE FESTES

3r DIA DE FESTES

 
Xixona amaneix amb olor de festa, information pills tot l’any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, visit this a les 8.00 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. Cada agrupació musical interpreta un pasdoble distint que conforma un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l’Ajuntament, on la presidenta de la Federació, el regidor de Festes i els capitans de Festes els donen la benvinguda formalment, i els lliuren les Instruccions festeres i El Programa.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, see els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Totes les bandes es col·loquen davant de la façana de l’Ajuntament i en presència de l’alcalde o alcaldessa, viagra els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de la Federació per a interpretar conjuntament l’himne de festes, treatment el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s’elegeix un nou director, stuff qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra 40mg que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, search ben al contrari, abortion van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, page que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, viagra dosage que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, this ben al contrari, unhealthy van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d’aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d’aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, capsule que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, shop que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sale que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, about it que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, cialis 40mg que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, sickness que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, buy information pills que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, viagra sale se celebra una desfilada prou peculiar, case perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.

En el segon dia de festes, després de l’ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l’avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l’Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l’espectador i serveix de pont entre l’ambaixada i l’acte següent: la Retreta.

 
Després de l’Entrà, abortion sobre la mitja nit, medical se celebra una desfilada prou peculiar, page perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, cost que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, information pills la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

Ambaixada-Pirates

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d’Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

 

L’Entrà de Moros i Cristians simbolitza l’entrada de les tropes cristianes i mores, help que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseeix un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, clinic que posseeix rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s’esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d’un gran nombre de participants, etc.

 

L’Entrà comença a les 18:00 h des del pont d’Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L’acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l’Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l’Entrà“.

 

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

 

En l’Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l’entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

 

Perquè el públic puga seguir l’acte, cada any la Federació edita un fullet anomenat Guió de l’Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, pilule ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, and en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

 

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, seek ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

 

L’acte comença des de les mateixes portes de l’Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

 

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, visit this la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, search es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, order per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

 
És l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l’última batalla, capsule la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

 

A Xixona, viagra dosage es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, case per la vesprada, a les 17:30 hores i en l’avinguda de la Constitució-La Plaça.

 

El primer dia de l’Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

 

Resulta molt atractiu l’enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l’últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

 

Per a l’acte és necessari l’ús d’arcabussos o trabucs, les armes que s’utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

 

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

 

L’any 2001 es va editar una guia: “Guia bàsica del tirador novell en l’ús de les armes d’avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, viagra que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, buy la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Les ambaixades del Moro i del Cristià s’interpreten després de l’estrèpit d’armes, link el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, sildenafil el banderer o banderera i l’ambaixador moro, medicine els que després d’una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l’endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

 

Els textos són d’autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l’actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid. Els ambaixadors són proposats anualment per aquestes filaes i ratificats per la Federació, no obstant, els ambaixadors solen interpretar el paper fins que voluntàriament decideixen deixar-ho.
Xixona posseeix en les seues festes 4 ambaixades:

 

– la del Moro

 

– la del Cristià

 

– la dels Contrabandistes

 

– la dels Pirates-Marinos

 

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, more about que fan referència a la passió pel teatre fester.

 

Cronològicament, la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

 

Els Contrabandistes, davant de l’imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompuda”. Finalment accepten l’ajuda. Els Contrabandistes s’acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l’ambaixada reparteixen joguets i caramels entre els més xicotets.

 

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filà Pirates-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s’accepta.
Les ambaixades del Moro i del Cristià s’interpreten després de l’estrèpit d’armes, troche el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, visit this site el banderer o banderera i l’ambaixador moro, els que després d’una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l’endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

 

Els textos són d’autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l’actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid. Els ambaixadors són proposats anualment per aquestes filaes i ratificats per la Federació, no obstant, els ambaixadors solen interpretar el paper fins que voluntàriament decideixen deixar-ho.
Després de l’Entrà, information pills sobre la mitja nit, se celebra una desfilada prou peculiar, perquè si l’entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s’han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d’esclaus o de negres, o s’han llevat el maquillatge, però el més important és l’ambient d’il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

 

Aquesta desfilada és voluntària des de fa uns anys.
És l’acte de desfogament, generic les festes necessiten una eixida perquè el fester i la festera puguen divertir-se de forma oficial. Eixe és el sentit de la Retreta, Es fa després de la desfilada nocturna. És una espècie de carnestoltes propi, on es critica algun aspecte de la localitat o es destaca alguna qüestió nacional.

Fins a finals de la dècada dels 60 es realitzava el denominat ball del fanalet, els festers eixien amb les seues respectives novies o esposes, ballant al so d’un pasdoble i amb un fanalet.