| Les Filaes |
 |
 |
 |
|
Bandol Cristià
LLAURADORS HISTÒRIALa filà LLAURADORS va substituir i va ocupar el buit que va deixar una filà anomenada Guzmanes, desapareguda el 1928. Sempre han utilitzat la indumentària típica valenciana, vestimenta de llaurador i la típica xixonenca. VESTIT El trage oficial és el de xixonenc ric: pantaló negre estret fins mitja cama, camisa blanca, jupetí negre, faixa negra i jaqueta negra amb brodats, calces blanques i sabates de xarol negre. Porten al cap un mocador de colors, un capell de roeta, capell típic xixonenc, i una capa per a la processó i per a l'Entrà. També s'accepta el vestit de llaurador valencià amb els típics saragüells blancs, faixa negra, camisa blanca, jupetí de tonalitats daurades, mocador vermell nugat al coll, barretina amb la imatge de sant Sebastià brodada al costat esquerre, manta i espardenyes. KÀBILA No tenen kàbila pròpia. NOMBRE DE COMPONENTS Uns cinquanta CURIOSITATS Els LLAURADORS representen el poble pla de la vila de Xixona, que en aquella època, principalment, es dedicava al cultiu dels camps i al pasturatge dels ramats. Durant l'Entrà, solen exhibir productes de la terra, tals com cogombres, albergines, feixos de cereals, carabasses, etc. utensilis i animals propis de la seua activitat com ara cabassos, aixades, llegons, etc. i animals de ferradura, gallines, pollastres i cabres. PÀGINA WEB PRÒPIA No en disposa.
 
CONTRABANDISTES
HISTÒRIA El document més antic que trobem d'esta filà procedeix del programa d'actes de 1884 que cita l'Ambaixada dels Contrabandistes. Se celebra el segon dia de festes a partir de les nou i mitja del matí, on els contrabandistes donen suport a les tropes cristianes. A esta filà en altres localitats se la coneix com bandolers o andalusos. El bandolerisme va ser un fenomen estés per tot el Mediterrani per les desigualtats socials, el clima de violència que imperava en la societat, etc. especialment durant els segles XVI-XVII. En el segle XVIII disminueix el bandolerisme i, fins a principis del segle XIX, no torna a renàixer, sobretot a Andalusia, Catalunya i el País Valencià on es converteixen en personatges molt coneguts com Jaume el Barbut de Crevillent o Pinet de Tàrbena, que corrien i robaven per les nostres serres. La popularitat aconseguida per algun dels seus components i el fet d’estar molt arrelat entre les classes populars va fer que a finals del segle XVIII o principis del XIX, s'incorporen els bandolers (Contrabandistes) a les festes de moros i cristians, però amb la indumentària pròpia de l’època. VESTIT A Xixona, el vestit consta de pantaló de pana estret per davall del genoll, de color roig amb una sanefa de vellut negre pel camal del pantaló i pels laterals botons daurats. Porta també una faixa blava de setí, i per damunt una canana brodada. La camisa és blanca de mànega llarga amb un llaç vermell i el jupetí és de color groc ribetejat en vermell. La jaqueta és de vellut negre amb distints brodats i al cap un mocador llis i un capell de roeta. Calcen sabates blanques i polaines de color crema fins als genolls. La vestimenta es complementa amb una manta rematada amb unes borles, que es penja en la part esquerra. KÀBILA tenen kàbila pròpia desde fa pocs anys. NOMBRE DE COMPONENTS Al voltant dels trenta. CURIOSITATS Com a dada curiosa cal dir que la filà dels Contrabandistes té dedicat un pasdoble del mestre Ventura de l'any 1981 que es titula Mis rosas. PÀGINA WEB PRÒPIA No en disposa.
LA CANYETA HISTÒRIA Esta és una filà derivada dels Asturianos, que es van absentar entre 1940 i 1944. Sí que es constata el 1935, data en què les festes se celebren el 31 d'agost, 1 i 2 de setembre. En la filà, van haver oportunistes reformadors que van arribar a denominar-la Romans. L'any 1946, per fi pren el nom que porta hui en dia, Cristians-La Canyeta. Hi ha dos versions sobre l'origen del nom de La Canyeta. Uns opinen que va ser a causa d'una antiga retreta: els festers no van poder abastir-se dels ganxos de fil d'aram amb què sostenien els fanalets que s’utilitzaven llavors i van utilitzar unes canyes. A banda d’això, uns altres mantenen que el seu apel·latiu és per la semblança de la indumentària (capa curta i roja) amb la del Senyor de la Canyeta, és a dir, amb la imatge de l'Ecce Homo que porta una canya a les mans, a manera de ceptre, imatge que fins no fa molt de temps eixia en la processó de Divendres Sant. VESTIT Respecte dels vestits, cal dir que n’ha tingut set diferents, la majoria llogats. Però, des de 1960, amb un esbós d’Ángel Mollá Vilaplana, i supervisat per Francisco Ibáñez, el Cisco, tenen el trage de vellut color bordeus fins al genoll, amb dos obertures laterals, mànegues curtes i coll quadrat, tot ribetejat en daurat. En la part inferior de les mànegues i del trage porta un floc daurat. En el pit hi ha brodat un escut romboïdal, amb les barres de la Corona d'Aragó, protegit amb una àguila xicoteta amb les ales desplegades, únic motiu ornamental del vestit. Davall porten calçó amb cota de malla. Les botes són de cuiro marró fosc a manera de botes romanes, amb la creu dels cristians a la llarga. El cinturó és de cuiro clar amb les reblades de metall, igual que els maneguins. La capa és llarga i ampla, de color ocre i amb l'interior de color blau. En el cap porten una caputxa de color blanc i un elm daurat de metall. KÀBILA Tenen kàbila pròpia, situada al carrer València, núm. 7, cantó del carrer Mallorca, des de 1983. NOMBRE DE COMPONENTS 60 components. CURIOSITATS Com a dada curiosa, l'himne de La Canyeta Més de deu menos de vint prové de la tonada de la barraca alacantina del Bon Tabaquet, peça que la banda de Tibi interpretava sovint en les festes quan vènia a la nostra ciutat. La Canyeta i els Moros Grocs van ser els que van iniciar l'acte de la Retreta, tal com actualment el coneixem. Van ser els primers a obrir definitivament les kàbiles a tot el públic en ambiertar-les amb música de ball i orquestres i crear el Canyasol, espècie de para-sol situat a les portes de la kàbila per celebrar el kabileo a l'aire lliure. PÀGINA WEB PRÒPIA No en disposa.
CAVALLERS DEL CID HISTÒRIA Els Cavallers del Cid és la filà més jove de les deu que existeixen a Xixona. Va ser fundada el 1972, i en 1973 van aparéixer per primera vegada amb el trage caracteritzat pel blanc i negre. Els primers capitans i banderers foren, respectivament, Rafael Zaragoza i Fernando Candela. VESTIT El trage va ser dissenyat per José E. López Mira, Pepito Fajardo, i estava format per una túnica negra amb l'escut de Xixona al pit, malles platejades en cames, braços i caputxa, un elm de metall amb dos plomes blaves. Les botes són negres amb la creu cristiana de color platejat al llarg de la bota. La capa és de vellut roig i l'interior blau, també porten maneguins de metall amb la creu cristiana gravada. Com a vestit complementari té una túnica negra i blava. KÀBILA Tenen kàbila pròpia sítia al carrer Corts Valencianes, núm. 8, al barri de la Sagrada Família i Segorb, situat a l'entrada sud de la ciutat i allunyat en dos quilòmetres del nucli antic. La kàbila es va obrir el 1973. COMPONENTS Sobre els 125 festers i festeres. És la més nombrosa del bandol cristià. CURIOSITATS Representen als guerrers castellans lleonesos amb què el Cid Campeador, cabdill rebel castellà i mercenari, va entrar a València 145 anys abans de la conquista catalanoaragonesa. Junt amb els Pirates i els Contrabandistes són, estrictament, un anacronisme més de la Festa, estos perquè s'avancen uns anys i els altres perquè se’n retarden alguns més. Compten amb una gran generació de jóvens festers, que són el futur de la festa de moros i cristians. A més, són excel·lents esportistes, ja que han vençut en 10 de les 15 edicions celebrades del torneig de futbol sala de moros i cristians. S'han caracteritzat per esforçar-se a crear boatos especials, any rere any, per a l’Entrà. PÀGINA WEB PRÒPIA No en disposa.
PIRATAS-MARINOS HISTÒRIA És la més antiga, com així ho demostren els seus estatuts de 1871. Això no obstant, van desaparéixer a principis del segle XX. Esta filà reapareix el 1935, quan un grup de festers de l'agrupació musical La Independiente decideixen restituir-la. VESTIT La seua indumentària primitiva era bastant peculiar: els hòmens, amb trages de mariners americans adquirits a l'arsenal de Cartagena, i les cantineres (denominació que reben les dones que ixen a festes) amb vestimenta de hawaiana. En aquells temps eren coneguts com La Boteta. El seu trage actual –pirata bucaner- no és l'originari. Deriva d'uns trages de bucaners improvisats, que consistien en un mocador al cap, un pegat en l'ull i una camisa de color viu amb les mànegues esgarrades i una calavera pintada en l'esquena. Es complementa amb pantalons negres, botes d'aigua, collars i arracades. El trage oficial consta de pantaló setí color roig, brusa negra amb brodats, jupetí blanc, cinturó de cuiro, mocador roig i botes negres amb la part de dalt ribetejada amb tela blanca. A més del trage pirata poden adoptar el vestit de mariner: pantalons blancs, sabates blanques, camisa a ratlles horitzontals blaves i blanques i fes de mariner. KÀBILA Des de 1999 posseeixen kàbila pròpia situada al carrer València, número 5. Curiosament esta kàbila està pegada a la kàbila de la filà La Canyeta. COMPONENTS Són aproximadament 125 components. CURIOSITATS El segon dia de la trilogia festera representen enfront del castell l'Ambaixada Pirata. Este acte consisteix en una dissertació a les portes de la fortalesa amb la finalitat d'aliar-se amb els cristians. Ressalta per la seua fraseologia original i el seu to humorístic Són els precursors de l'actual Banyà, abans denominada Entrà del Peix o Entrà del Cove. Va ser la primera filà que va nomenar a dos dones com a capitanes i abanderades de festes el 1972: Tere López Monerris i Maribel Mira Sanchis. PÀGINA WEB PRÒPIA www.xixona.net/pirates/
Bàndol Moro
MARROCS HISTÒRIA La seua fundació data segurament de principis del segle XX. Se sap que van substituir a una altra filà del ban moro que va desaparéixer i va deixar el seu lloc als Marrocs. VESTIT La indumentària és nord africana: pantalons bombatxos de tela adomassada de color ocre per davall del genoll, camisa de mànega llarga de cotó color marró, faixa blava amb una borla roja, jupetí roig amb diversos brodats, capa curta de setí blanca amb mànegues i caputxa, el turbant frunzit de setí blanc que acaba amb un ou de metall banyat en or, collar de mitges llunes i maneguins de metall banyats en or, babutxes roges amb una mitja lluna de color groc. KÀBILA Va ser la primera filà que va adquirir una kàbila pròpia, que fou inaugurada el 24 de juliol de 1976, situada al carrer Ausiàs Carbonell, núm. 8. COMPONENTS Uns 200 components. CURIOSITATS El 1928 van ser els primers a traure una esquadra d'esclaus: faldeta a tires, descalços i unes enormes porres. El 1975, van celebrar a Xixona el Mig Any, acte al qual van anar agregant-se la resta de les filaes. També van ser els primers a traure en l'acte de l'Entrà un boato. Com a fet curiós, cal destacar que quan baixen per l'antiga presó canten el seu himne: Ja baixa la Marroquia. Són els encarregats de conduir el moro traïdor de la presó al castell i de soterrar-lo una vegada acabat el juí, acte que aprofiten per a plorar al mort que és traslladat en llitera. PÀGINA WEB PRÒPIA En construcció
MOROS VERMELLS HISTÒRIA La filà Moros Vermells substitueixen el 1919 a la desapareguda filà Moros Verds. Van eixir per primera vegada el 1920. La formaven jóvens fadrins, excepte el banderer i per això tenia la missió de salvaguardar a les dos úniques cantineres que eixien. VESTIT La indumentària consta de pantalons bombatxos de color vermell de tela adomassada, camisa groga amb mànegues acampanades i ribetejada amb una sanefa també de color roig, daurada i negra, la faixa de vellut negre amb una borla blanca, el jupetí de setí color verd amb brodats i ribetejada de color blanc, la capa de setí blanca llarga amb caputxa i borla negra vorejada de vellut negre. Babutxes grogues amb dibuixos de color verd, un turbant de setí blanc frunzit amb rivet vermell i daurat, amb una tira al centre de color vermell. KÀBILA Té kàbila des de 1977 situada al carrer València, núm. 6 COMPONENTS Al voltant de 250 components. És la filà més nombrosa. CURIOSITATS Són els justiciers de l'acte del Moro Traïdor i, a més, són el cos d'artilleria del ban moro amb el seu poderós canó. Podem dir que és una de les filades amb més disciplina. Són els impulsors de l'Escola de Festes, tallers estiuencs on es formen els xicotets festers i festeres. En les seues files està Jaume Miquel i Peidró, autor del llibre de text d'esta escola. PÀGINA WEB PRÒPIA No en disposa.
MOROS GROCS HISTÒRIA Filà històrica de finals del segle XIX. Se'ls coneix per la filà Bicarbonato, en honor a l'exagerada sobrietat atribuïda a alguns dels seus fundadors. VESTIT La indumentària inclou pantalons bombatxos de color groc de tela adomassada, un gipó color blau amb rics brodats en les mànegues i el pit, un jupetí de setí vermell amb rics brodats i ribetejat en groc, un turbant dividit en franges blaves, blanques i vermelles, amb una borla groga en la part superior i una mitja lluna en la part davantera, acompanyat d'una ploma i passamaneria. Les babutxes són verdes amb una mitja lluna groga i una faixa verda amb borles negres i blanques. KÀBILA Tenen kàbila pròpia des de 1976 situada al carrer Barcelona, núm. 5 inspirada en la decoració kitsch. COMPONENTS Uns 30 festers i festeres. CURIOSITATS Són els creadors de l'emblemàtic acte del Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, creat el 1919, quan Ximo Cremades Picó es va passar a la filà Contrabandistes i els Grocs hi van trobar un motiu de critica i van crear el llibre primitiu d'esta representació. Com La Canyeta, els Grocs són els precursors de l'actual Retreta. Tenen com a himne propi de la filà l'obra El senyor Serafí, i en composicions festeres la marxa mora Penya Cadell, de Francisco Esteve Pastor, i el pasdoble Víctor Mira, de Núria Francés. Els Moros Grocs tenen com a lema “Moros Grocs, pocs i bons” perquè no superen els trenta components. PÀGINA WEB PRÒPIA http://personal.redestb.és/nachoverdu http://www.sedpa.mc/grocs/
KAIMANS HISTÒRIA És la filà més jovençana del bàndol moro. Ixen a la llum el 1948 però desapareixen el 1983 i tornen amb un aire renovador el 1988. El nom de la filà, Moros Blaus o Caimans, els ve pel color dels bombatxos i del brodat del jupetí: un caiman amb dos palmeres. VESTIT La indumentària blava no desllueix de la dels àrabs del desert o tuaregs. Tenen dos trages oficials. El que actualment s'està imposant inclouen bombatxos de tela adomassada de color blau, faixa groga frunzida i rematada amb una borla negra i una altra roja, brusa de setí blanca ribetejada en blau i jupetí vermell ribetejat de groc amb dos mitges llunes brodades davant i un caiman entre dos palmeres encreuades a l'esquena. Es complementa amb babutxes negres amb mitges llunes daurades i turbant blau (com els bombatxos) amb un casquet daurat rematat amb mitja lluna i vel blanc com la brusa. El trage que està en regressió està compost de túnica llarga de setí amb ratlles blaves i blanques verticals, cinturó de cuiro negre, botes negres amb corretges daurades, capa blava llarga també de setí vorejada amb sanefa blanca i en el cap, un mocador negre amb una cinta daurada (este trage nou utilitzat en la seua restauració el 1988 va ser dissenyat per Macu Ramos). KÀBILA Antigament era l'única filà que tenia local obert durant tot l'any, la Kabileta, al carrer l’Orito. Este costum va desaparéixer amb la mort de la filà, i no s'ha recuperat. No obstant això, per als dies de festes un membre d'esta filà presta el seu local (siti al carrer Barcelona núm. 8) perquè la filà dispose de kàbila. COMPONENTS 80 més o menys. CURIOSITATS. Tenen una marxa mora titulada Kaimans, composta per Ricardo Planelles per a la capitania de José Luís Morant i Julio de la Peñita de 1997. Estos van regalar la peça a la filà. PÀGINA WEB PRÒPIA No en disposa.
 
MOROS VERDS HISTÒRIA Esta filà va ser fundada el segle passat, però ha sofrit molts naixements i morts. Sucumbeix per primera vegada a les portes de la Primera Guerra Mundial el 1918. Reapareix el 1942 per a esfumar-se de nou després de les festes de l’any següent. De nou, torna a aparéixer el 1948 i després de la capitania de 1950 desapareix fins a l'any 1968 que renaix amb 47 jóvens amb moltes ganes de consolidar esta filà. VESTIT El seu trage és semblant al de la filà del Cordó d’Alcoi: bombatxos de tela adomassada de color verd, camisa negra amb rivet verd, negre i daurat, faixa groga amb borla roja, jupetí vermell amb distints brodats, capa de franel·la llarga que té com a singularitat que es posa per un braç, caputxa blanca, turbant blanc amb sanefa verda, negra i daurada i babutxes roges amb la mitja lluna groga. KÀBILA Des de 1980 disposen de kàbila pròpia sítia al carrer Terradets, núm. 15. COMPONENTS Són uns 125 components. CURIOSITATS Com a fet interessant cal destacar la troballa del pasdoble titulat Moros Verdes de Jijona que va fer Joan Escoda. També tenen la marxa mora Capitania Moros Verds de Xixona. A més, el compositor i percussionista francés Marcel Artzer ha dedicat a Antonio Bernabeu Gómez i a M. Antonia Galiana Candela, capità i banderera de festes de 2001, l'obra Al-Manar II. PÀGINA WEB PRÒPIA No en té.
|
