Xixona és  municipi de la comarca l’Alacantí, enclavada en la província d'Alacant. Té una població de 7400 d'habitants i dista de 26 km. de la capital alacantina i 24 km. de la industrial Alcoi.

El relleu és muntanyós, excepte en el sud-oest, destacant la Penya de Xixona o Penya Migjorn (1226m), la serra de la Carrasqueta (1.131m) i Montagut(1.078m) i Cabeçó d'Or(1.205m).

La part nord del terme municipal és recorreguda per tres torrents: Coscó, Bugaia i Riu de la Torre; estes tres torrenteres s'unixen formant un únic riu al sud de la ciutat. Al sud del terme i d'Oest a Este discorre el riu Montnegre. És per això que Xixona oferix atractives rutes turístiques per als amants del senderisme.

El clima és mediterrani caracteritzat per uns hiverns temperats i uns estius càlids. El màxim de precipitació es produïx a la tardor; mentres que l'estiu presenta una generalitzada absència de pluja.

La vegetació és típicament mediterrània, encara que en les zones muntanyoses, al ser més plujosa, predomina el bosc de carrasques i pins. Mentres que en el sud, al ser més sec, abunden les espècies xeròfiles, que donen al paisatge un aspecte més desèrtic.

Els principals paratges pintorescos són: Pou de la Neu, Font de Vivens, La Sarja, serra de La Carrasqueta i el Barranc de la Llibreria

        El terme municipal de Xixona té una extensió de 161'29 km2 , el quint en extensió de la província d'Alacant. Les terres de cultiu representen el 32,4% del total, de les que 4.816 hectàrees estan dedicades al secà i les 493 hectàrees restants al regadiu. El terreny forestal ocupa unes 9.916 hectàrees, el que suposa el 61,5% del terme municipal. Tradicionalment la base econòmica de Xixona ha sigut l'agricultura dedicada al cultiu de cereals. De les xicotetes hortes s'obtenien una interessant producció d'hortalisses de gran fama. No obstant, a mitjan segle XVIII, l'ametler començarà a substituir al cereal com el producte essencial de l'agricultura xixonenca.

En l'actualitat la riquesa de  Xixona es fonamenta en la indústria del torró i del gelat. La fabricació de torró té un origen antiquíssim, però la seua producció a Xixona està documentada des de mitjans del segle XVI. Durant l'Edat Moderna i fins als començaments del present segle la seua importància en l'economia local era molt reduïda al ser simplement una activitat complementària de l'agricultura. Des de començaments d'este segle i, sobretot, des de la dècada dels 40, amb la industrialització de la seua producció, passa a substituir, junt amb el gelat, a l'agricultura com a motor de l'economia. En l'actualitat les fàbriques torroneres s'han agrupat per mitjà de la creació del Consell Regulador de la Denominació Específica Xixona la producció de les quals suposa quasi un 70% del total de la producció nacional.

L'elaboració de begudes fredes es remunta fins a l'edat moderna, com ho demostra l'existència de pous de neu en la Carrasqueta: pou del Surdo, pou del Mas de Sant Ignasi, pou de Dilluns i pou de la Carrasqueta. Les primeres tècniques per a l'elaboració del gelat van ser artesanals amb produccions molt limitades; però el ràpid desenrotllament de la indústria del fred durant el segle XX va permetre al gelat adquirir la importància que hui té. El descobriment de la pasteurització i l'homogeneïtzació permet donar unes notables garanties higièniques als gelats i conservar-los d'una forma més perfecta.

L'estacionalitat de la producció del torró, concentrada en els mesos anteriors a a Nadal, va fer que una gran quantitat de xixonencs es dedicara a l'elaboració artesanal del gelat per tota la geografia espanyola. En l'actualitat són al voltant d'unes 400 famílies les que emigren en la primavera per a desplaçar-se als seus negocis. Este és un sector molt dinàmic i en constant renovació. En la nostra ciutat es troba la seu d'ANHCEA (Associació Empresarial Nacional d'Elaboradors de Gelats i Orxates) i d'ARTGLACE (Confederació d'Associacions de Gelaters Artesans de la Comunitat Europea).

La crisi del torró ha propiciat que s'instal·len noves activitats industrials, de la mà de les multinacionals. Així destaca la fabricació de bolquers i compreses de paper i de productes complementaris de la indústria del gelat.