MIG ANY

Se celebra l'últim dissabte del mes de febrer. Suposa l'escenificació del fet que falta només la meitat de l'any per a rendir homenatge als patrons de la ciutat i desfilar pels carrers.

És un dels actes més jóvens de les nostres festes, ja que en 1975 la filà Marrocs, per primera vegada, va contractar una banda de música i van traure els seus trages. Este fet va fer que l'acte s'institucionalitzara. Això va provocar que es confeccionara un trage especial per a eixe dia, normalment compost per gel·laba i gorro per a les filades mores, i jersei de mànega llarga i boina per a les cristianes.

Els actes comencen al matí, a les dotze es representa la Desfilada de la Federació, encapçalada per un delegat o representant de cada filà, els membres de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià i els capitans i banderers de festes. Seguidament desfilen totes les filaes del bàndol moro i totes les filaes del bàndol cristià.

Sobre les dos del migdia totes les filaes amb les bandes de música es traslladen als locals socials, anomenats kàbiles, on se celebra un dinar de germandat.

A la vesprada, a les set, s'escenifica la Desfilada del Mig Any. La principal característica d'esta cercavila és que el bàndol cristià precedeix al bàndol moro.

El Mig Any ve precedit d'una sèrie d'activitats culturals i festeres que se celebren des del dilluns anterior. Durant esta setmana es fa públic el nom dels guanyadors del concurs de fotografia festera i del cartell anunciador de les festes. També s'organitza una exposició amb totes les obres presentades als dos concursos, xarrades i tertúlies sobre temes festers. L'acte principal és el Concert Fester del Mig Any oferit per l'Agrupació Artisticomusical El Trabajo de Xixona en el Cine de Dalt, que serveix per a lliurar els premis dels concursos esportius i culturals realitzats durant l'estiu.

EL SENYAL

Se celebra el dissabte més pròxim al 24 de juliol i es commemora el miracle de sant Sebastià, ocorregut el 24 de juliol de 1600 i que va impedir que entrara la pesta a Xixona.

El seu nom prové del fet que, antigament, el fester pagava un senyal per a confirmar la participació en les festes d'eixe any.

El Dia del Senyal és un acte oficial on participen totes les filaes.

A primera hora del dia, la Colla de Dolçainers i Tabaleters Els Arreplegats fa una cercavila interpretant música tradicional valenciana pel carrer del Raval.

Sobre les nou i mitja del matí, a l’Ermita de Sant Sebastià del carrer Raval se celebra una missa. Seguidament, s'organitza un esmorzar popular al qual assisteix gran quantitat de públic.

Al migdia aquelles filaes que disposen de bandes desfilen informalment per la Plaça o avinguda de la Constitució.

A la vesprada, la processó rememora el miracle de 24 de juliol de 1600. Des de les portes de l'Ajuntament, a les sis de la vesprada, ixen els capitans i banderers de totes les filaes, els delegats de cada filà, els capitans i banderers de festes, els membres de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià i les autoritats locals i es dirigeixen al carrer Raval, on s'uneixen a la comitiva tant festers com veïns. La imatge de sant Sebastià ix de l’ermita a coll dels festers i se celebra la processó pel carrer del Raval.

Una vegada acabada la processó, la comitiva es trasllada de nou a l'Ajuntament i l’alcalde o alcaldessa i l’autor o autora del cartell de festes descobreixen el cartell oficial de les festes, col·locat en la fatxada.

Els capitans i banderers de festes pengen les banderes de l’Associació en el balcó de l'Ajuntament, com a senyal que la festa de Moros i Cristians ha pres la ciutat. En eixos moments s'interpreten les notes de l'himne de festes el pasdoble Fiesta en Jijona de Vicente Pla Candela i, seguidament, es dispara una traca. Més tard se celebren dos desfilades, una a les 20:00 hores i una altra a les 23:00 hores, on participen totes les filaes.

ELS SOPARETS

Són les desfilades informals que serveixen d'assaig per als dies grans de festes. Se celebren tots els dissabtes entre el Dia del Senyal i la Trilogia Festera. Normalment el calendari ens inclou tres soparets.

Quan cau la nit, sobre les huit, les filaes desfilen per l'avinguda de la Constitució-La Plaça. Després es desplacen a les seues kàbiles a sopar. A les onze de la nit arranca una nova cercavila, molt més pausada, relaxada i espectacular, on ressonen amb gran força els pasdobles i marxes mores interpretades per les bandes de música.

Els festers durant els soparets no van vestits amb els trages de Moros i Cristians, sinó que porten un uniforme integrat per camiseta i pantaló del mateix color per a tots els components d'una mateixa filà. És per això que és fàcil reconéixer-los i identificar-los.

Des de les festes del 2001 durant el primer i tercer soparet desfila primer el bàndol moro seguit pel cristià. Este canvi s'ha realitzat per a potenciar l'espectacle, ja que cada cap de setmana serà un bàndol qui tanque les desfilades.

LA NIT DEL SOPARET

Este acte dóna significat a la dita popular Qui no fa la vespra, no fa la festa, ja que commemora el preludi de la Trilogia Festera.

A les sis de la vesprada, en l'avinguda de la Constitució-La Plaça es disputa el tercer i quart lloc i la final del torneig de cartes per filades.

A les set i en la finca El Cuarnero tots els músics participants en les festes esperen que el director elegit alce la batuta per a dirigir l'assaig de l'himne de festes. La finalitat d’aquest acte és polir detalls i afinar els instruments on assisteix un gran nombre de públic.

Seguidament, comença la Desfilada dels Xiquets. Per a incentivar la participació infantil, fa més de 20 anys que es va institucionalitzar esta cercavila per l'avinguda de la Constitució. Els protagonistes són els xiquets, ja que són els únics que desfilen, i van seguits per cada una de les bandes que romandran en la ciutat durant la trilogia festera.

Quan acaba la desfilada, els professors de l’Escola de Festes, el delegat de filà i el president de l’Associació lliuren el diploma, el pin i el gorro que converteixen a cada educand en llicenciats de Festes de Moros i Cristians.

Durant la desfilada també es realitza un concurs infantil de caporals d'esquadra.

En acabant de sopar, sobre les onze de la nit, té lloc la Desfilada de la Nit del Soparet. Esta desfilada és autoritzada per a tots els públics.

SETMANA GRAN

Els tres dies de festejos majors estan precedits per una setmana carregada d'intenses activitats culturals, entre les quals sobreïx pel seu tipisme la dansa. Al so de la dolçaina i el tabalet, els xixonencs i xixonenques abillats amb les vestimentes populars, els dissenys dels quals provenen de finals del segle XVIII i inicis del XIX, ballen per la Plaça, principal artèria de la ciutat.

També destaquen els tradicionals balls dels nanos, protagonitzats per xiquets, de les 10 a les 12 hores del matí. Inicialment eren tres parelles que representaven l'adoració de l'Eucaristia pels pobles asiàtics, africans i americans, i tradicionalment participaven en la processó del Corpus a València.

En l'actualitat, a estes parelles tradicionals s'han unit altres relacionades amb el món infantil com ara els nans de Blancaneus, l'ànec Donald, etc. A Xixona han participat en les festes populars dels moros i cristians ballant al so de la dolçaina i el tabal.

Un dia d'esta setmana se celebra l'acte d'Alçament de Capitans i Banderers de Festes de cada bàndol. L'alcalde o alcaldessa de la ciutat i el president o presidenta de l'Associació lliuren als càrrecs les acreditacions commemoratives. Este acte també és utilitzat per a designar els Festers de l'Any del bàndol moro i cristià i el director de l'himne de festes.
ELS TRES DIES MAJORS

Tradicionalment Xixona ha celebrat les seues festes de Moros i Cristians del 19 de gener al 2 de febrer. Estes dates pretenien unir dos festivitats excepcionals per a la ciutat: el dia del copatró de la ciutat, sant Sebastià (el 20 de gener) i la festa de la Candelera (el 2 de febrer). A pesar que les festes arrancaven a mitjans del mes de gener, els quatre dies grans es commemoraven el 29, 30, 31 de gener i 1 de febrer.

Estes dates tenien un enemic natural: el fred intens i la neu, cosa que va ocasionar que en 1905 es traslladaren les festes al mes d'agost per a commemorar la festivitat de sant Bartomeu (24 d'agost).

En l'actualitat els tres dies majors se celebren en el dissabte, diumenge i dilluns més pròxim al 24 d'agost.

1r DIA DE FESTES

Xixona té els seus dies grans amb la trilogia festera que se celebra el dissabte, diumenge i dilluns més propers al 24 d'agost, festivitat de sant Bartomeu.

PRESENTACIÓ DE BANDES

Xixona amaneix amb olor de festa, tot l'any esperant este dia i per fi arriba. El primer acte que se celebra és la Presentació de Bandes, a les 8.30 del matí les agrupacions musicals oficials de cada filà es presenten a la ciutat. Normalment elegeixen un pasdoble per poder lluir-se. L’Associació intenta que cada una interprete un pasdoble distint que conforme un concert en moviment. Encapçalades únicament pel delegat de filà, les 10 bandes desfilen des del castell fester fins a l'Ajuntament, on el president de l’Associació els dona la benvinguda formalment, i els lliura les Instruccions festeres i El Programa.

INTERPRETACIÓ DE L'HIMNE DE FESTES

Totes les bandes es col·loquen davant de la fatxada de l'Ajuntament i en presència de l'alcalde o alcaldessa, els capitans i banderers de festes i del president o presidenta de l’Associació per a interpretar conjuntament l'himne de festes, el pasdoble Fiesta en Jijona del compositor xixonenc Vicente Pla Candela.

Per a dirigir l’orquestra cada any s'elegeix un nou director, qui ha de ser una persona que haja fomentat la cultura musical i festera de la ciutat de Xixona. En l’acte on es proclamen els capitans i banderers de festes, se li fa entrega de la batuta i se’l distingeix com a director de l’acte.

LA BANYÀ

Antigament rebia el nom de Primera Diana. És una cercavila pel nucli antic del poble, que es realitza a mitjan matí del primer dia de la trilogia festera. En esta desfilada els festers no lluen els vistosos trages de gala, ben al contrari, van vestits amb les camisetes identificadores de cada filà.

A mitjan dècada dels 40 els Marinos decideixen aprofitar este acte per a representar l’Entrà del Peix. S’hi llançaven entre ells mateixos peix i poals d'aigua, encara que en ocasions algunes gotes esguitaven al públic. Tot això va desembocar en la dècada dels 60 en un acte més participatiu, perquè el públic llançava aigua des dels balcons de les cases poals d'aigua quan esta filà escridassava: Aigua als mariners.

Esta gràcia va ser copiada molt ràpidament per altres filaes i es va generalitzar.

L’ENTRÀ

Podríem dir que és un dels actes més importants i el que més públic i festers atrau. Arranca des del pont d'Alacant per a discórrer pels carrers el Vall i Constitució-La Plaça.

L'Entrà de Moros i Cristians simbolitza l'entrada de les tropes cristianes i mores, que presenten les armes al poble. Cada bàndol posseïx un capità o capitana i un banderer o banderera que representen el poder suprem de les tropes cristianes o mores. La filà, que posseïx rotativament este honor, se la denomina filà capitana i tenen el plaer de tancar la desfilada de les hosts de cada bàndol. Cada any les filaes s'esforcen a oferir un verdader espectacle amb la grandiositat de les carrosses, trages, la desfilada d'un gran nombre de participants, etc.

L'Entrà comença a les 18:00 h des del pont d'Alacant, i són els cristians els primers que participen, quan estos finalitzen són els moros els que comencen. L'acte té el seu pròleg amb el pronunciament, a manera de proclama, dels Festers de l'Any de les paraules: Per Xixona, per sant Bartomeu i sant Sebastià que arranque l'Entrà“.

Hi participen deu filaes: la Canyeta, Cavallers del Cid, Contrabandistes, Piratas-Marinos i Llauradors (per part cristiana); i Kaimans, Moros Verds, Moros Vermells, Moros Grocs i Marrocs (per part mora).

En l'Entrà, i en tota la festa, la música té un paper fonamental. Els cristians desfilen al so dels pasdobles i de les marxes cristianes; mentre que els moros deuen el seu pesat, compassat i rítmic desfilar a la sensualitat i brillantor de les marxes mores. Pel fet que en este acte solen participar una mitjana de 30 bandes de música, l'entrada es converteix en una espècie de gran concert musical i en un atractiu més per al visitant, que pot escoltar, a peu de carrer, a distintes agrupacions musicals.

Perquè el públic puga seguir l'acte, cada any l'Associació edita un fullet anomenat Guió de l'Entrà en què es narra la història, vestimentes, l’orde de cada una de les filaes participants.

Desfilada Nocturna

Després de l'Entrà, sobre la mitja nit, se celebra una desfilada prou peculiar, perquè si l'entrada està destinada per a delit i satisfacció del públic assistent, ara són els festers i les festeres els verdaders protagonistes.

És una desfilada informal, ja que hi podem vore a tots els festers i festeres que hi han participat, fins i tot aquells que han eixit formant part del boato de les filades capitanes. Molts participants s'han després de part de les pesades peces que formen les esquadres d'esclaus o de negres, o s'han llevat el maquillatge, però el més important és l'ambient d'il·lusió, satisfacció per haver fet una bona entrada i companyonia que es respira entre els participants.

2n DIA DE FESTES

LES DIANES

Aquests actes se celebren a primeres hores del segon i el tercer dia de la Trilogia per la part antiga del poble.

En la primera són les tropes cristianes les que encapçalen la desfilada, ja que encara la vila no ha sigut assetjada per les tropes mores. No obstant això, en la segona diana ocorre tot el contrari, els moros, com posseeixen la fortalesa encapçalen el cercavila.

L'acte comença des de les mateixes portes de l'Ajuntament per a encaminar-se als carrers del nucli antic. En alguns llocs del recorregut els capitans i banderers de cada filada ofereixen als festers, festeres i músics amb diverses pastes típiques xixonenques i beguda espirituosa (licors de plantes).

Suposen el despertar de les tropes i anuncien al poble que la festa comença. L’acte es fa a pas llarg, caminant al so de la música, i resulta molt bonic, i alhora peculiar, escoltar el so que fan les babutxes arrossegant-se pel sòl.

AMBAIXADA DELS CONTRABANDISTES I AMBAIXADA DELS PIRATES

Xixona posseïx en les seues festes 4 ambaixades:

- la del Moro

- la del Cristià

- la dels Contrabandistes

- la dels Piratas-Marinos

i un Juí Sumaríssim del Moro Traïdor, que fan referència a la passió pel teatre fester.

Cronològicament, la primera ambaixada és la dels Contrabandistes, que se celebra a primeres hores del segon dia de festes.

Els Contrabandistes, davant de l'imminent atac de les tropes musulmanes, volen prestar el seu ajut als Cristians, representats per la filà La Canyeta, qui el rebutja, amb els famosos versos: “Contrabandistas no quiero/ni tampoco su dinero /que es moneda corrompida”. Finalment accepten l'ajuda. Els Contrabandistes s'acosten amb un ramat de cavalls i mules, i després de l'ambaixada repartixen joguets i caramels entre els més xicotets.

A continuació, són les tropes marineres les que prometen la seua ajuda el capità cristià. La filada Piratas-Marinos es trasllada al castell per a oferir les seues armes, però, igualment, és rebutjada la seua oferta, encara que després s'accepta.

ALARDO

És l'acte que simbolitza i rememora la lluita entre els Moros i Cristians. És l'última batalla, la trobada decisiva que porta al capità o capitana i al banderer o banderera atacants als peus del castell a sol·licitar la rendició de la vila.

A Xixona, es realitza en el segon i tercer dia de la Trilogia Festera, per la vesprada, a les 17:30 hores i en l'avinguda de la Constitució-La Plaça.

El primer dia de l'Alardo (o trons), els cristians reculen cap al castell, i el segon ho fan els moros. El primer dia guanyen els moros i el segon dia són els cristians els que conquisten el castell.

Resulta molt atractiu l'enfrontament cos a cos entre els capitans i banderers de cada bàndol, que són els únics que tenen el plaer de lluitar cara a cara. Per això, el bàndol que es replega cap al castell es tanca amb la filà capitana, i sempre l'últim a retrocedir és el seu capità o capitana, mentre que els atacants tenen al capità o capitana al seu cap.

Per a l'acte és necessari l'ús d'arcabussos o trabucs, les armes que s'utilitzaven llavors. Són armes de foc portàtils de canó curt i àmplies boques acampanades. Es carrega amb pólvora per la campana, se li afig un fulminant i es dispara cap amunt al so de la trompeta.

Antigament les cantineres acompanyen el fester guerrer, amb provisió, líquida.

L'any 2001 es va editar una guia:”Guia bàsica del tirador novell en l'ús de les armes d'avantcàrrega” amb el qual es pretén que el tirador jove complisca les mesures de seguretat perquè no es produïsca cap accident.

AMBAIXADA DEL MORO I AMBAIXADA DEL CRISTIÀ

Les ambaixades del Moro i del Cristià s'interpreten després de l'estrèpit d'armes, el marc escènic és el castell. El segon dia de festes és el capità o capitana, el banderer o banderera i l'ambaixador moro, els que després d'una cruenta i brillant batalla, estan a les portes del castell sol·licitant la rendició de la vila, tot i que, l'endemà, canvia la situació. Després del parlament el capità i capitana i banderer o banderera del bàndol perdedor entreguen les claus als vencedors.

Els textos són d'autor desconeguts, encara que són quasi idèntics als textos originàriament representats a Alcoi, excepte les referències als patrons de la ciutat. Pel Programa de Festes de 1884 sabem que en eixa data ja es representaven amb la mateixa estructura que en l'actualitat. Tradicionalment, estes ambaixades eren representades per festers de filaes diferents, però des de 1992 els papers moros són interpretats per membres de la filà mora Kaimans i els cristians per components dels Cavallers del Cid.

DESFILADA NOCTURNA

En el segon dia de festes, després de l'ambaixada i del canvi de poder es realitza una desfilada per l'avinguda de la Constitució-La Plaça, des del castell fester fins a l'Ajuntament, encapçalat per les hosts cristianes que han perdut la ciutat, seguides per les mores. És un desfilada senyorial, brillant, sensual. El pas és viu, perquè no resulte tediós a l'espectador i servix de pont entre l'ambaixada i l'acte següent: la Retreta.

LA RETRETA

És l'acte de desfogament, les festes necessiten una eixida perquè el fester i la festera puguen divertir-se de forma oficial. Eixe és el sentit de la Retreta, Es fa després de la desfilada nocturna. És una espècie de carnestoltes propi, on es critica algun aspecte de la localitat o es destaca alguna qüestió nacional.

Fins a finals de la dècada dels 60 es realitzava el denominat ball del fanalet, els festers eixien amb les seues respectives nòvies o esposes, ballant al so d'un pasdoble i amb un fanalet.

3r DIA DE FESTES

EL MORO TRAÏDOR

És l'acte emblemàtic de les festes de Moros i Cristians de Xixona. El juí comença el tercer dia de festes a les 9:30h en la porta de l'Ajuntament (que simbolitza la presó); amb el trasllat del moro traïdor al castell fester, on serà jutjat i ajusticiat, per, finalment, procedir al seu enterrament. Si bé, els Moros Grocs, van ser els inventors d'este acte hi participen totes les filaes del bàndol moro.

Es coneix com Juí Sumaríssim del Moro Traïdor.

El seu argument és senzill: a Beny Beny Chimeti, moro traïdor, se li acusa d'haver-se enamorat d'una cristiana coqueta. Este amor o passió fa que es convertisca al cristianisme i rebel·le un pas amagat que dóna entrada a la vila, per la qual cosa traïx no sols la seua fe, sinó també una sèrie de secrets militars. Capturat pels seus antics correligionaris, es jutja de forma implacable, ja que igualment se li imputen tots els mals que li han sobreviscut a Xixona en els últims temps.

La justícia mahometana és expeditiva i Beny Beny Chimeti és condemnat a morir, sent afusellat a continuació. El seu enterrament constituïx l'acte més elegant, seriós i emotiu de la festa xixonenca. A ritme de marxa mora, cadenciosa i sensual Beny Beny Chimeti és conduït a coll fins a l'Ajuntament.

PUJADA A MISSA

Un dels pilars que sustenta la festa de Moros i Cristians és la religiositat. A Xixona, el fet de tenir un patró (Sant Bartomeu) i un copatró (Sant Sebastià) es destinen els matins del segon i tercer dia de festes al seu culte.

Este acte arranca de la tradició d'acompanyar a les primeres autoritats locals a l'església. Així l'escàs trajecte que dista entre l'Ajuntament i l'Església es cobreix amb l'assistència dels capitans i banderers de les filaes, els membres de la Junta Directiva de l’Associació i les autoritats locals de la ciutat, acompanyats per una banda de música. Esta comitiva parteix de la Casa Consistorial en direcció a l'església Mare de Déu de l'Assumpció on es dóna culte als sants patrons.

MISSA

Este és un dels actes de temàtica religiosa i que està molt relacionat amb les arrels catòliques de les festes de Moros i Cristians. La festa sempre ha tingut una gran ressonància religiosa, on pràcticament els actes tenien com a finalitat rendir culte i homenatge a sant Bartomeu i sant Sebastià.

A les onze del matí del segon dia de festes s'oficia la missa a sant Bartomeu, i el tercer dia es commemora al de sant Sebastià.

BAIXADA DE MISSA

Després de les celebracions religioses té lloc una cercavila per a acompanyar a les autoritats civils i càrrecs festers des de l'església parroquial fins a l'Ajuntament.

Inicialment desfilen cada una de les filaes acompanyades per les seues bandes de música. L'orde és el mateix que l'emprat en l'acte de l’Entrà, no obstant això el primer dia desfilen primer els cristians que posseïxen encara la vila, mentre que el segon dia és al revés. Els últims a desfilar són els capitans i banderers de cada una de les filaes, els capitans i banderers del bàndol cristià i moro, els membres de la Junta Directiva de l’Associació i les autoritats locals.

És tradició que la filà La Canyeta llance al vent els al·leluies, xicotetes tires de paper en què es poden llegir versos rimats que ironitzen sobre la vida social de la filà o de la població.

El públic s'amuntona al llarg del recorregut per a aplaudir als càrrecs festers que lluïxen les seues millors gales.

EL KABILEO

No és exactament un acte fester, però és on es denota l'atenció que té la festa amb els veïns del poble i els seus visitants.

El dia a dia de Xixona es traspassa a la Festa en un dels seus costums més arrelats, la denominada cerveseta (aperitiu del migdia).

Després de la baixada de missa, sobre les 13:00h del segon i tercer dia de la Trilogia Festera, les deu filaes es dirigixen a les seues kàbiles (seus socials). Estes estan situades principalment en tres carrers: Barcelona, Mallorca i València i una més allunyada, la dels Cavallers del Cid sítia al Barri Sagrada Família, i els festers degusten tapes típiques i begudes com la cervesa, aperitiu de café o mescles de llimonada amb menta o anís: denominades lletugueta o marquesa. Tot amenitzat amb música, els carrers es convertixen en una terrassa gegant. És tradicional que els festers vagen visitant a les seues amistats en les distintes kàbiles.

El visitant s'integra plenament en les festes i se sent com a casa. Sobre les tres de la vesprada cada un es retira a les seues kàbiles per a dinar un putxero o una paella.

DESFILADA D'ALÇAMENT DE CÀRRECS FESTERS

Després de l'ambaixada té lloc una desfilada festera per l'avinguda de la Constitució-La Plaça. Esta cercavila és un dels actes més emocionants i més esperat pels xixonencs.

Té el seu preàmbul als peus del castell fester quan els presidents o presidentes i delegats o delegades de cada filà proposen a dos festers per filà que assumisquen els càrrecs de capità o capitana i banderer o banderera de les festes de l'any següent. No obstant, s'arriba a l'èxtasi fester quan el capità i banderer de cada bàndol ixent imposen el casc als nous càrrecs festers fonent-se en un emotiu abraç.

A l'haver perdut la vila són les tropes mores les que desfilen primer, seguit de les cristianes, tancant la desfilada de cada bàndol la filà que ostentarà la capitania a l'any següent, acompanyada pel capità o capitana i banderer o banderera ixents i entrants i l'ambaixador corresponent. El públic en la vorera fa càbales sobre qui seran els càrrecs de les festes següents i aplaudeixen efusivament quan passen.

PROCESSÓ

Simbòlicament té el referent que abans i després de la guerra els guerrers s'encomanaven als sants del poble, ací ho feien a sant Bartomeu, patró de la ciutat de Xixona i a sant Sebastià, copatró.

És l'últim acte fester i el segon amb temàtica estrictament religiosa. El seu marc escènic comprén des de l'església Nostra Senyora de l'Assumpció pel carrer l’Orito, passant per la Plaça i tornant una altra vegada a l'església. Els moros porten a sant Bartomeu i els cristians a sant Sebastià. Té la singularitat que hi participen tots els festers que eixiran l'any que ve en les festes abillats amb el trage que es vestiran.